Ségou (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Plantilla |
||
Línia 11:
Després dels [[bozos]] la van habitar els [[soninkés]] (segle XI), els [[malinkés]] i els [[bambares]] a la segona meitat del segle XVI. Kaladjan Koulibay procedent de [[Djenné]] va fundar el regne bambara de Segu o Ségou-Koro el segle XVI. Li va succeir el seu fill Danfassari Koulibaly principal constructor de la ciutat iniciada pel seu pare. A la seva mort el 1712 el va succeir el seu fill gran Mamari o Mamary conegut per Biton Koulibaly (o Kouloubali, el Bitòn Coulibaly dels francesos) que va fundar l'imperi de Ségou (o Bamana); va crear un exèrcit amb una clase d'esclaus joves (els ''ton jon'') i es va estendre fins [[Timbuctú]] (que va pagar tribu), i fins a [[Masina]] i [[Djenné]]; vers 1754 Biton Koulibaly, va conquerir el regne bambara de [[Kaarta|Sousana]] i va unificar els dos regnes però una part dels bambares establerts a l'est van fundar un nou regne amb capital a [[Nioro]].
Biton va morir el 1755 i fou el darrer sobirà la dinastia Koulibaly; un esclau de la dinastia, el ''ton jon'' Ngolo Diarra, amb el suport dels comandants militars esclaus, prengué el control del regne bambara i va fundar la nova dinastia Diarra (o Jarra) que es va basar en l'aliança entre els camperols bambares, els ''tonjon'' militars i els comerciants coneguts per "''marka''" (aquestos eren musulmans però la dinastia era animista i protegia els temples i sacerdots tradicionals), que va subsistir la resta del segle (encara es va expandir més) i fins a la segona meitat del {{segle
Al segle XIX l'imperi estava en decadència i el 1861 el darrer rei bambara, Bina Ali Diarra, després de buscar sense èxit l'aliança amb els Dina de Masina (peuls musulmans), fou derrotat i l'estat conquerit per El Hadj Umar ([[Al-Haddj Umar]]) que va entrar a Ségou el 9 o [[10 de març]] de [[1861]] i que va formar l'imperi dels [[Tokeleur]] (en frances [[Toucouleur]]) i va imposar l'islam destruint tots els ídols animistes; El Hadj Umar a la seva mort el 1864 va traspassar el poder al seu fill Ahmadu (Ahmad al-Kabir) amb títol de ''khalifa''. El francès Mage va viure a Ségou vers 1864-1866 i va deixar una notable descripció fixant la població en 10.000 persones. L'estat tokeleur fou derrotat decisivament pels francesos manats pel coronel Louis Archinard a la batalla de Ségou el [[6 d'abril]] de [[1890]]. Ahmadu va fugir a l'est i Archinard va enviar a la Biblioteca Nacional de París (que encara la conserva) la biblioteca personal d'El Hadj i Ahmadu.
| |||