Regne Romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 79:
|notas =
}}
El '''Regne de Roma''' o '''Regne Romà''' o '''Monarquia Romana''' (del [[llatí]]: ''Regnum Romanum'') va ser el govern monàrquic de la ciutat de [[Roma]] i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el [[753 aC]] per [[Ròmul i Rem]]. El regne va acabar amb l'expulsió de [[Tarquí el Superb]] el [[510 aC]] i l'establiment de la [[República de Roma]].
 
D'acord amb la llegenda romana, quan els grecs van declarar la guerra a la ciutat de [[Troia]], l'heroi troià [[Enees]] va navegar cap a [[Itàlia]] i va fundar Lavini. El seu fill [[Iulus]] va fundar la ciutat d'[[Alba Longa]]. De la família reial d'Alba Longa van sorgir els bessons Ròmul i Rem, que fundarien la ciutat de Roma el 753 aC.
 
==Naixement de la ciutat de Roma==
Allò que esdevindria l'[[imperi Romà]] va començar com un petit assentament prop del riu [[Tíber]], a la [[Itàlia]] central, un riu navegable fins a aquest lloc i, per tant, un important encreuament pel tràfic i el comerç de la regió. Les muntanyes que l'envoltaven eren una defensa natural de les planes fèrtils de la vall. Aquestes característiques físiques van contribuir a l'èxit i desenvolupament de la ciutat.
 
D'acord amb el relat tradicional de la història romana, Roma va ser inicialment governada per una successió de set reis. La cronologia tradicional atribueix 243 anys als reis, és a dir, 35 anys per rei (una mitjana molt superior que no pas qualsevol altra dinastia històrica de la qual hi hagi documents, per la qual cosa ha estat qüestionada pels historiadors moderns). Els [[gals]] van destruir tots els registres històrics romans en el saqueig de la ciutat en la [[batalla d'Àl·lia]] el [[390 aC]], i per tant, no van sobreviure els registres contemporanis al regne. L'evidència [[arqueologia|arqueològica]], però, ha mostrat que l'assentament romà va ser fundat a mitjan {{segle|VIII|-|s}}.
Línia 93:
Abans dels emperadors i dels cònsols, Roma era governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual corresponia tot el poder (''imperium'') i dictava les ordres (''dictator''). Era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política (''magister populi''). Auxiliaven al rei els ''[[lictor]]es'', agutzils que el precedien en les seves actuacions amb la destral i les vares. En la seva absència els poders administratius corresponien a un delegat (''praefectus urbis''). Si el rei no designava cap successor els ciutadans designaven en l'interregne, per un període de cinc dies, a un ''inter rex'', i després s'elegia un nou rei, o bé es designava un nou ''inter rex'' per altres cinc dies amb facultat de designar nou cap.
 
És difícil determinar els poders que tenia el rei en comparació amb els poders del cònsols de la República Romana posterior. Alguns escriptors moderns creuen que el poder suprem de Roma residia en les mans del poble i que el rei era només el cap executiu del [[senat romà|Senat]] i el poble, mentre que altres creuen que el rei tenia poders sobirans i que el Senat i el poble eren només restriccions menors al seu poder.
 
El que se sap amb certesa és que només el rei tenia el dret a l'auspici en representació de Roma com l'augur en cap i no es podia realitzar cap activitat comercial sense la voluntat dels déus, la qual era coneguda per mitjà dels auspicis. El poble percebia al rei com a mediador entre ells i els déus, la qual cosa el convertia en el cap de la religió nacional i el cap executiu. Amb el poder sobre el calendari romà, el rei encapçalava totes les cerimònies religioses i designava als oficials menors. Es creu que Ròmul va instituir l'àugur.
 
A més de la seva autoritat religiosa el rei tenia tot el poder militar i judicial per mitjà de l'ús de l<nowiki>'</nowiki>''imperium''. L<nowiki>'</nowiki>''imperium'' del rei era vitalici i el protegia de ser jutjat per les seves accions. Com a única persona de Roma amb <nowiki>'</nowiki>''imperium'', el rei tenia autoritat militar il·limitada com a comandant en cap de les legions romanes. No existia cap llei per a protegir els ciutadans de l'abús de l<nowiki>'</nowiki>''imperium'' durant la monarquia romana.
 
Segons [[Titus Livi]] al Llibre I d'''Ab Urbe Condita'' a Roma se succeïren set reis:
Línia 112:
{{AP|Senat romà}}
[[Fitxer:Cicerón denuncia a Catilina, por Cesare Maccari.jpg|miniatura|Representació d'una reunió del Senat romà en un fresc del {{segle|XIX}}, pintat per Cesare Maccari.]]
Davant del rei s'erigia la institució del Consell d'Ancians (''Senatus'') com a contrapès a la institució reial, encara que el seu poder era limitat. El [[senat romà|Senat]] i les Assemblees romanes no eren cossos independents ni posseïen el dret a reunir-se per discutir els afers de l'estat. Només podien reunir-se per mandat del rei i només podien discutir aquelles qüestions que el rei els presentava. El Senat podia aconsellar al rei, però, no podia impedir les seves accions. L'única cosa que el rei no podia realitzar sense l'aprovació del Senat era declarar la guerra a una nació estrangera.
 
Els primers senadors eren els representants designats per cada ''gens''. Tenien caràcter vitalici. Com el nombre de ''gens'' era invariable (les successives famílies sorgeixen sempre d'un tronc comú i per tant s'integrava en alguna de les ''gens'' existents) també era invariable el nombre de senadors. No obstant això, hi havia una excepció: quan un senador moria el rei estava facultat per nomenar un substitut temporal (fins a la designació del substitut designat per la gens). El costum del nomenament reial, acabà concedint a la institució règia l'elecció dels Senadors.
Línia 128:
* 5a classe: els que posseïen un vuitè de heredium (almenys 6.750 m<sup>2</sup>).
 
L'armament de les classes successives era cada vegada més lleuger. Després de les cinc classes estaven els que no posseïen res (''capite censi'') que col·laboraven en la milícia com a fusters, ferrers, músics, etc. Per cada 80 soldats de 1a classe, havien de sortir 20 de classe 2a, 20 de classe 3a, 20 de classe 4ª i 28 de classe 5a. Els soldats eren mobilitzats per a la campanya, i un cop acabada eren llicenciats. En canvi els cavallers romanien a l'exèrcit de manera continuada, i els seus integrants sortien de les famílies de ciutadans amb major riquesa. Les diverses classes formaven la població susceptible d'actuar militarment i es reunien en una assemblea, anomenada ''Comitia Centuriata''.
 
Els soldats van ser dividits en dues categories: els joves (''juniores'') entre 16 i 25 anys; i els veterans (''seniores''), de més de 25 anys. S'estructuraven en Legions, formant una legió 3.000 soldats (''classes'') i 1.200 auxiliars (''Velites''). Les legions operaven en formacions constituïdes per files de soldats: les quatre primeres files estaven integrades per soldats amb armadura completa (''hoplites''). Una legió es dividia en centúries (fins a un total de 42). Gairebé la meitat dels homes d'una Legió disposaven d'armadura completa (el nombre d'hoplites era de 2.000 per cada legió). Altres mil homes eren soldats de 2a i 3a classe. La resta, els auxiliars (''Velites'') eren soldats de 4a classe (en nombre de 500) i de 5a classe (en nombre de 700).
Línia 139:
 
==Fi del regne i instauració de la república==
L'últim dels set reis va ser [[Tarquí el Superb]]. Tarquí, més que els reis que el van antecedir va usar la violència, els assassinats i el terrorisme per controlar Roma. Va rebutjar moltes de les reformes constitucionals que havien acceptat els seus predecessors. Tarquí va destruir tots els altars [[sabins]], cosa que provocaria la fúria del poble romà. Després de la violació de Lucretia, una romana [[patricis|patricia]], pel seu propi fill, la fúria romana seria ja incontrolable. [[Luci Juni Brut|Lucius Junius Brutus]] va reunir el Senat i Tarquí va ser deposat i expulsat de Roma el [[510 aC]].
 
Després de l'expulsió de Tarquí, el Senat va votar que cap altre rei mai governaria i Roma es transformaria en una república el [[509 aC]]. Lucius Junius Brutus i [[Luci Tarquini Col·latí|Lucius Tarquinius Collatinus]] es convertirien en els primers cònsols del nou govern roma, que derrotaren Tarquí a la [[batalla d'Arsia Silva]].<ref>[[Tit Livi]], ''[[Ab urbe condita]]'', 2.6-7</ref> La [[República Romana]] conqueriria tot el món [[mediterrani]] i sobreviuria 500 anys fins al govern de [[Juli Cèsar]] i [[Cèsar August]].
Línia 202:
 
== Vegeu també ==
* [[Esclavitud a l'antiga Roma]]
* [[Classe social a l'antiga Roma]]
* [[Cultura de l'Antiga Roma]]
* [[Exèrcit romà]]
Línia 214:
 
== Bibliografia ==
* Mommsen, Theodor (2005): Historia de Roma. Vol I: Desde la fundación de Roma hasta la caída de los Reyes. RBA Coleccionables, Barcelona {{ISBN|978-84-473-3998-3}}
* Plácido, D.; Alvar, J. y González, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo occidental. Ed. Síntesis, Madrid {{ISBN|84-7738-104-6}}
* Roldán, J.M. (1995): La República Romana Historia de Roma, Tomo I. Ed. Cátedra, Madrid {{ISBN|84-376-0307-2}}
* Livio, Tito. (1969). La monarquía romana. Madrid: Aguilar Editor. {{ISBN|84-03-17025-4}} e {{ISBN|978-84-03-17025-4}}.
* Bravo, Gonzalo. (1998). Historia de la Roma antigua. Colección "El libro universitario. Materiales". Madrid: Alianza Editorial. {{ISBN|84-206-5732-8}} e {{ISBN|978-84-206-5732-5}}.
 
== Enllaços externs ==