Regne d'Amurru: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Syrie hittite.svg|miniatura|Amurru i Síria durant la dominació hitita.]]

'''Amurru''' era el nom que es donava a les terres egípcies de [[Síria]]. Les tribus nòmades [[amorrites]] anomenades [[amorreus]] vivien a les zones de les muntanyes del [[Líban]] i a la costa hi havia les grans ciutats comercials com ''Beruta'' ([[Beirut]]) ''Gubla'' ([[Biblos]]), [[Ardata]], [[Ullassa]], [[Irqata]], [[Sumur]] i altres. La darrera, Sumur, era la residència del governador egipci del país conegut per Amurru.<ref>{{ref-llibre|cognom=Izre'el|nom=Sh.|títol=Amurru Akkadian: A Linguistic Study. With an Appendix on the History of Amurru by [[Itamar Singer]].|lloc=Atlanta, Georgia|editorial=Scholars Press|any=1991}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Singer|nom=I.|enllaçautor=Itamar Singer|títol=The "Land of Amurru" and the "Lands of Amurru" in the Šaušgamuwa Treaty|publicació=Iraq|volum=53|any=1991|pàgines=69–74|doi=10.2307/4200336}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Benz|nom=B.|títol=The Land Before the Kingdom of Israel: A History of the Southern Levant and the People who Populated It.|lloc=Winona Lake, Indiana|editorial=Eisenbrauns|any=2016|pàgines=141–179}}</ref>

== Història ==

Un cap dels nòmades, Abdi-Asirta es va proposar dominar la regió i va reunir al seu entorn una sèrie d'aventurers anomenats '''apiru'''; quan va començar la campanya va sortir de les muntanyes i va començar la conquesta: els apiru van matar el rei Aduna d'Irqata; com que no hi va haver resposta egípcia, el príncep d'[[Arasni]], aliat a Abdi-Asirta, va conquerir Ardata. Amb les dues ciutats com a base del seu poder es va estendre al nord i sud; la ciutat de [[Sigata]] fou la següent en caure. Rib-Hadda, rei de Biblos, era l'aliat més fidel d'Egipte i no va parar de demanar ajut als egipcis contra el nou enemic. Poc després el príncep d'[[Ammiya]] era assassinat i els rebels es van unir als apiru.

Quan Tushratta de Mitanni va començar a recuperar els territoris sobre els que una mica abans s'havien imposat els hitites, Abdi-Asirta d'Amurru, que segurament s'havia apoderat d'alguns territoris abans hurrites ([[Tunip]] probablement), va intentar ser lleial als dos grans reis (el faraó i el rei de Mitanni) a cadascun pels territoris corresponents. Aquesta maniobra fou denunciada per Rib-Hadda de Biblos a través d'un antic comandant militar egipci a Sumur que prèviament havia estat un temps a Bíblos al front de la guarnició, anomenat Aman-Appa. Abdi-Asirta va visitar Mitanni i això, considerat una gran deslleialtat, va fer reaccionar als egipcis. Encara Abdi-Asirta va poder conquerir [[Batruna]], la darrera ciutat que quedava a Bíblos; els carros de combat d'Abdi eren a les portes de Bíblos, però ja Egipte començava a enviar forces i quan eren ja prop alguns caps van començar a desertar. Abdi-Asirta va demanar ajut al rei de Mitanni que no li va contestar. Finalment la seva pròpia gent va matar a Abdi-Asirta. Els seus fills van reunir als lleials i van conservar les posicions paternes encara que no Bíblos, però van contraatacar en els següents mesos i Pu-Bahla, un dels fills, es va apoderar d'Ullassa, Ardata, Wahliya, Ampi i Sigata.

 

 

Així els hitites van passar a dominar [[Sumur]], [[Ullaza]], [[Irqata]], [[Ardata]], [[Tunip]], i el mont Líban. El tractat de vassallatge s'ha conservat en tres versions en acadià i una en hitita. El tribut es va fixar en 300 shekels d'or. I les obligacions esmentades, a part de les normals (els mateixos amics, els mateixos enemics) foren; prohibició de contactes amb l'enemic, ajut per l'alliberament de presoners hitites, retorn dels fugitius, i ajut al rei contra qualsevol revolta; el rei prometia també ajut en cas de dificultats. Algunes guarnicions hitites es van establir a Amurru.

 

== Llista de reis ==

* Abdi-Asirta vers 1350-1340 aC, cap dels apiru

* Pu-Bahla vers 1340-1330 aC, cap dels apiru

* Sausgamuwa II vers 1200 aC

== Referències ==

== Bibliografia ==

* {{ref-llibre| autor=Raphael Giveon | capítol=Amurru| editor=[[Wolfgang Helck]] | títol=[[Lexikon der Ägyptologie]] (LÄ) |Auflage= | editorial=Harrassowitz | lloc=Wiesbaden | any=1975| ISBN=3-447-01670-1| tom=tom I |pàgines = 251–252}}

{{Autoritat}}

 

 

[[Categoria:Vassalls hittites a Síria]]