Diferència entre revisions de la pàgina «Reial audiència»

10 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla:)
m (neteja i estandardització de codi)
 
** [[Reial Audiència i Cancelleria de Granada]] ([[1505]]) -abans Reial Audiència i Cancelleria de Ciudad Real ([[1494]])-.
:Les altres Reials Audiències sorgides posteriorment no estaven presidides per un Canceller i no tenien competències de govern.
:* [[Reial Audiència de Galícia]], creada a partir de la Governació de Galícia.
:*[[Reial Audiència de Sevilla]] ([[1525]]).
:*[[Reial Audiència de Canàries]] ([[1526]]).
:*[[Reial Audiència d'Astúries]] ([[1717]]).
:*[[Reial Audiència d'Extremadura]] ([[1790]]).
* Al [[Regne de Navarra]] no hi havia Reial Audiència i les funcions judicials les ostentava el Consell Reial de Navarra.
* A la [[Corona d'Aragó]] les Reials Audiències tenien fonamentalment una funció judicial. Les funcions de governació eren generalment exercides pels oficials reials i els municipis.
** [[Reial Audiència de Sardenya]] ([[1487]]/[[1564]]).
Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitivament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]]. Als [[Regnes castellans d'Índies]] les Reials Audiències va adquirir una creixent importància vetllant pel compliment del [[Dret d'Índies]], la protecció dels governats i per l'aplicació de la justícia al continent. Així mateix van arribar a ser també Cancelleries, de manera que se'ls considerava representants del monarca en els seus respectius territoris i dipositàries del segell real.
 
* Als [[Regnes castellans d'Índies]]<ref>{{Ref-llibre |autor=B. Bennassar, J. Jacquart, N. Blayau, M. Denis, F. Lebrun |títol=Historia moderna |url=http://books.google.cat/books?id=Bclk7EjjwP0C&pg=PA156 |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2005 |pàgines=156 |isbn=8476009909}}</ref>
** [[Reial Audiència de Santo Domingo]] en [[1526]]
** [[Reial Audiència de Mèxic]] (Nova Espanya ) en [[1527]]
 
* [[Reial Audiència d'Aragó]]
**'''Institució''': [[Reial Decret]] de [[29 de juny]] de [[1707]] i [[Reial Cèdula]] de [[7 d'octubre]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada. Reformada per Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]] com a simple Reial Audiència sense atribucions de cancelleria i per la Reial Resolució de [[15 de setembre]] de [[1711]] s'ordenà que la Nova Planta s'adeqüés a la Reial Audiència de Sevilla, passant a tenir dues sales del civil. El 1742 se suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segona fiscalia.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General d'Aragó; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, quatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada a dos el 1711- i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. El 1742 se suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segona fiscalia.
**'''Legislació aplicada''': A la sala del crim es dictarien les sentències segons les lleis de Castella. A la sala civil serien consultades les normes del [[dret civil aragonès]] limitades a «sólo en lo tocante a los contratos, dependencias y casos en que yo interviniere con cualquiera de mis vasallos, en cuyos referidos casos y dependencias ha de juzgar la expresada sala de lo Civil según las leyes de Castilla» segons el Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]]. Es reservaren places pels naturals aragonesos, però el Regent i la Fiscalia estigueren vetats als aragonesos i foren ocupades per castellans.
 
* [[Reial Audiència de València]]
**'''Institució''': [[Reial Decret]] de [[29 de juny]] de [[1707]] i [[Reial Cèdula]] de [[7 d'octubre]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de València; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, quatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada després a dos - i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. Posteriorment es creà una segona fiscalia.
 
* [[Reial Audiència de Mallorca (borbònica)]]
**'''Institució''':
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de Mallorca; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''':
**'''Composició''': Un Regent, cinc oïdors per als afers civils i criminals -en una sala-, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
1.926.005

modificacions