Remigi de Reims: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 20:
[[Fitxer:Musée Picardie Médiéval 01.jpg|miniatura|esquerra|Placa d'ivori, s. IX, amb escenes de la vida del sant (Reims, Musée de Picardie)]]
[[Fitxer:Meister des Heiligen Ägidius 001.jpg|miniatura|esquerra|Baptisme de Clodoveu, pintura de ca. 1500, del Mestre de Saint-Gilles]]
Nascut probablement a [[Cerny-en-Laonnois]], prop de [[Laon]], cap a l'any [[437]], va ser elegit [[Arquebisbat de Reims|arquebisbe de Reims]] als 22 anys.<ref>El seu germà Principius ja era [[bisbe de Soissons]].</ref> Va mantenir correspondència amb [[Sidoni Apol·linar]] (llibre IX,8): les cartes mostre un bon estil, elegant i culte.
=== Bateig de Clodoveu ===
Línia 41:
== Llegendes ==
Segons la tradició era fill d'una noble família [[cultura gal·loromana|gal·loromana]]: hauria estat fill d'Emili de Laon i de santa Celina. La ''Vita Remigii'' d'Hincmar (ca. 882) un eremita cec, sant Montà, va anunciar-ne el naixement: mercès a la llet de Celina, va recuperar la vista, poc després que Remigi hagués nascut.
=== Els vasos de Soissons ===
La llegenda dels vasos és testimoni de les bones relacions amb el rei. L'explica Gregori de Tours (llibre II, 27). Cap al 486, durant la guerra entre Clodoveu I i Siagri, Soissons va ser presa. En el saqueig de la ciutat, els soldats robaren els vasos litúrgics d'una església de la diòcesi de Reims, entre els quals un vas d'argent de gran bellesa i valor. El bisbe Remigi va enviar un missatge a Clodoveu i li demanà que, almenys, retornés aquell vas i el rei anà amb el missatger a Soissons per cercar el vas.
Allí, l'exèrcit s'havia reunit per a repartir-se el botí. El rei demanà als seus homes que li cedissin el vas en qüestió: tots van estar d'acord i li digueren que el prengués. No obstant això, un soldat "lleuger, envejós i impulsiu" (''levis, invidus ac facilis''), davant la sorpresa general, va donar un cop de destral al vas, dient: «No tindràs més que el que et doni la sort, certament!». El rei callà, però "va guardar l'ofensa amagada en el seu cor"; el bisbe va recuperar el vas esquerdat i, a canvi, Clodoveu li restituí part dels seus béns.
Passat un any, mentre passava revista als seus soldats, Clodoveu va reconèixer el soldat que havia colpejat el vas. Veient que la seva actitud i l'estat de les seves armes era deficient, se les prengué i les llançà a terra; quan el soldat s'ajupí per agafar-les, el rei l'obrí el cap d'un cop amb el ceptre, tot dient: ''«Així vas fer tu amb el vas de Soissons!»''
| |||