Repúbliques marítimes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
[[Fitxer:Naval Jack of Italy.svg|miniatura|Bandera de les Repúbliques Marítimes (de dalt a baix i de dreta a esquerra: Venècia (Lleó de Sant Marc); Gènova (creu de Sant Jordi); [[República Marinera d'Amalfi|Amalfi]] (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada)]]
[[Fitxer:Le Repubbliche Marinare.jpg|miniatura|esquerra| Repúbliques marítimes (segle XII).<br/> Venezia = Venècia; Genova = Gènova]]
Les '''Repúbliques Marítimes''' és la denominació genèrica amb què es coneixen un seguit de ciutats costaneres de la [[Mediterrània]], especialment [[Itàlia|italianes]], que entre els segles [[segle X|X]] i el {{Romanes|XVI}} gaudiren de prosperitat econòmica gràcies a llur activitat comercial, en un context de gran [[autonomia jurídica|autonomia]] política.
 
Generalment, la definició es refereix en particular a quatre ciutats italianes: [[Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]]. La més rellevant d'aquestes va ser sens dubte la [[República de Venècia|Sereníssima República de Venècia]], que va conquerir grans porcions de territori a [[Itàlia]], ja que arribà a pocs quilòmetres de [[Milà]], per l'est, fins a l'[[Adriàtica]] i [[Grècia]] per l'oest (on destacaven les illes de [[Creta]] i [[Xipre]]).
Línia 9:
No obstant això, altres ciutats marítimes italianes gaudien igualment d'independència (govern autònom sota la forma de república oligàrquica, moneda, armada, etc.) i havien participat en les [[croades]], posseïen una flota de naus, tenien llotges de comerç i ''consoli delle nationes'' («cònsols de les nacions») que vigilaven els interessos comercials als ports mediterranis. Entre aquestes ciutats hi havia [[Gaeta]],<ref name="Saccoccio2018">{{ref-llibre|autor=Alfredo Saccoccio|títol=Gaeta nella descrizione dei viaggiatori del “Grand Tour”|url=https://books.google.cat/books?id=QQRODwAAQBAJ&pg=PT37|data= 26 febrer 2018|editorial=Ali Ribelli Edizioni|isbn=978-88-334-6061-1|pàgines=37–}}</ref><ref>diversos autors, ''Lazio'' Guia Roja del Touring Club Italià, editor: Touring, 1981 (pàgina 743)</ref> [[Ancona]],<ref>{{ref-llibre|títol=National Constitutions / Constitutions of the Italian States (Ancona – Lucca)|url=https://books.google.cat/books?id=I4e6i7XfHDsC&pg=PA130|data=15 desembre 2009|editorial=Walter de Gruyter|isbn=978-3-598-44153-0|pàgines=130–}}</ref><ref>Armando Lodolini, ''Le repubbliche del mare'', editor: Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967</ref> [[Noli (Savona)|Noli]]<ref>Francesca Bandini, Mauro Darchi, ''La Repubblica di Noli e l'importanza dei porti minori del Mediterraneo nel Medioevo'' editor: All'insegna del giglio, Florència 2004</ref> i [[Dubrovnik|Ragusa]]<ref>Sergio Anselmi, ''Ragusa e il Mediterraneo: ruolo e funzioni di una Repubblica marinara tra Medioevo ed etā Moderna'', editor: Cacucci, 1988</ref> (a Croàcia). La [[República de Ragusa]], avui [[Dubrovnik]], a la costa adriàtica, tingué molta importància en aquella època. Ancona tenia cònsols i magatzems a [[Barcelona]] i [[València]]<ref>Eliyahu Ashtor, ''Il commercio levantino di Ancona nel basso Medioevo''</ref>
 
Les ciutats catalanes dins dels diferents regnes de la [[Corona d'Aragó]], encara que dins d'un marc polític diferent (per l'existència de la monarquia), tingueren paral·lelismes amb les repúbliques marítimes italianes com a potències marítimes rivals durant la mateixa època. Entre elles destacaren les ciutats de [[Barcelona]] des del {{segle|XIII|s}} i [[València]] al {{Romanes|XV}}.
 
== Orígens ==