Ressonància magnètica nuclear: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
nucleid -> núclid
m neteja i estandardització de codi
Línia 11:
 
== Història ==
 
La ressonància magnètica nuclear va ser descrita i mesurada per primera vegada en rajos moleculars per [[Isidor Rabi]] l'any 1938,<ref>
{{ref-publicació|autor= Rabi, I.I.; Zacharias, J.R.; Millman, S. and Kusch, P.
|títol= A New Method of Measuring Nuclear Magnetic Moment
|publicació= [[Physical Review]]
Linha 31 ⟶ 30:
 
==Teoria de la ressonància magnètica nuclear==
 
===Espín nuclear i magnetisme===
 
Tots els [[nucleons]], és a dir, els [[neutrons]] i [[protons]] que formen els [[nuclis atòmics]], tenen una propietat [[mecànica quàntica|quàntica]] intrínseca anomenada ''[[espín]]''. L'espín total del nucli ve donat pel [[nombre quàntic d'espín]] ''S''. Si el nombre total tant de protons com de neutrons en un [[nucleid|núclid]] és parell, aleshores {{nowrap|''S'' {{=}} 0}}, que vol dir que el nucli no té espín. El que passa en aquests casos és que els protons i els neutrons (que són partícules amb espín-{{frac|1|2}} i, per tant, [[fermions]]) es poden aparellar exactament igual que quan els electrons s'aparellen als [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] donant un espín total de zero.
 
Linha 43 ⟶ 40:
 
===Valor del moment angular d'espín===
 
El [[moment angular]] associat amb l'espín nuclear és quantitzat. Això significa que tant la magnitud del moment angular és quantitzada (és a dir, ''S'' només pot ser un rang restringit de valors), com també l'orientació del moment angular és quantitzada. El nombre quàntic associat amb aquesta última és conegut com a [[nombre quàntic magnètic|''nombre'' ''quàntic magnètic'']] ''m'', i pot tenir qualsevol valor de +''S'' fins a −''S'', en passes enteres. Per tant, per a un nucli donat, hi ha un total de {{nowrap|2''S'' + 1}} estats de moment angular.
 
Linha 75 ⟶ 71:
 
====Apantallament nuclear====
 
Podria semblar a partir de la discussió anterior que tots els nuclis del mateix núclid (i, per tant, amb el mateix ''γ'') haurien de ressonar a la mateixa freqüència, però no és així. La pertorbació més important de la freqüència RMN és l'efecte d'''apantallament'' dels electrons pròxims al nucli.<ref>[http://nmrcentral.com/2011/08/principle-of-shielding-and-deshielding/ Principle of Shielding and Deshielding | NMRCentral.com]</ref> Els electrons, igual que els nuclis, tenen càrrega elèctrica i giren per produir un camp magnètic oposat al camp magnètic creat pels nuclis. En general, aquest apantallament redueix el camp magnètic ''al nucli'' (que és el que determina la freqüència RMN).