Beniaján: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla:
m Plantilla
Línia 16:
En l'any [[1474]] se signa l'acta fundacional del ''Heredamiento de Beniaján'', sota els ordenances de la qual s'ha vingut regulant fins avui la distribució de les aigües de la '''Séquia de Beniaján''', una de les més importants del sistema general de reg en l'[[Horta de Múrcia]]. Aquest canal, de reminiscències àrabs i vital en el desenvolupament agrari de la ''Cordillera Sur'', part de la Séquia Major d'Alquibla.
 
El poble de Beniaján es trobava originàriament al costat de la confluència dels rius Guadalentín i Segura, un enclavament freqüentment assolat per les crescudes d'ambdues lleres; això va motivar que, des de la [[Reconquesta]] fins a bé entrat el {{segle |XVI}}, es produís un lent i gradual trasllat del nucli urbà fins a l'emplaçament que avui ocupa, una mica més elevat. És precisament en aquesta època quan s'arrela en el lloc una profunda i creixent devoció per la '''[[Mare de Déu del Carme]]''', la qual és patrona de la localitat avui.
 
El {{segle|XVII}} va suposar ja un període de gran riquesa i enlairament econòmic, car totes les terres de la ''Cordillera Sur'' van quedar sota la jurisdicció de la vila, consolidant-se ja com puixant nucli de la Vega. A l'explotació agrícola de les seves terres es va unir la famosa indústria sedera, així com la implantació de molins i petites fàbriques de guix, fusta i fins i tot licors. El temple arxiprestal de San Juan Bautista, erigit llavors, suposa una clara mostra d'aquesta esplendor. Hi va néixer llavors la venerable [[Juana de la Cruz Fernández]].