Rima: diferència entre les revisions

1 octet eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (neteja i estandardització de codi)
{{vegeu3|el terme de poètica|l'accident geològic|Rima (exogeologia)}}
La '''rima''' és la concordança parcial o total d'uns sons als [[vers]]os per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tónica.<ref>{{GEC|0139595}}</ref> Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor. La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=_oILu8XY8vc|títol=2. Rima assonant i rima consonant|consulta=|data=29 desembre 2014|obra=Breus de mètrica catalana|nom=Manel|cognom=García i Martín|format=vídeo}}</ref>
 
És un recurs poligenètic, comú a quasi totes les llengües.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=234}} En grec antic es deia ''homoioteleuton'' («que acaba en el mateix»), si bé que en la poesia grega i llatina no va ocupar el lloc central que va obtenir a Ocident, primer amb la poesia hímnica{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}} del cant religiós de la [[seqüència gregoriana]] i sobretot des de la poesia [[trobador]]s a l'Edat Mitjana. A més del seu aspecte musical, és un recurs que facilita la memorització.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}}
 
La paraula prové del [[Occità provençal|provençal]] ''rim, derivat'' del grec antic ῥυθμός «moviment regular, cadenciós» via el llatí ''rhythmus''. A l'edat mitjana va prendre el sentit de vers romanç, basat en accents, nombre de sil·labes i rimes, a diferència del vers [[Mètrica (poesia)|mètric]] llatí, un altre recurs literari.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor=Jordi Bruguera i Talleda|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2=1|capítol=rim, 3. rima|títol=Diccionari etimològic|editorial =Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1996 (2004, 4ª edició)|pàgines=798|isbn=9788441225169|ref=}}</ref> A les obres modernes en versos [[Vers alexandrí|alexandrins]] sovint és combina la rima amb una estructura mètrica sil·làbica inspirada en la poètica clàssica.
 
== Tipus de rima ==
* [[Rima consonant]]: la repetició de fonemes de l'última síl·laba és total.
* [[Rima femenina]]: l'última paraula del vers és [[paraula plana|plana]] o [[esdrúixola]].
* [[Rima masculina]]: l'última paraula del vers és [[aguda]].
* [[Rima creuada]], croada, encreuada, o de circularitat.
* [[Rima encadenada]] és aquella que en una quarteta, estructura en què rimen el primer i el tercer vers, d'una banda, i el segon i el quart, de l'altra (ABAB)
* [[Rima fàcil]] o pobra: la que abusa de terminacions freqüents de la llengua.
*Rima maridada. Es produeix entre les rimes masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).
* [[Rima visual]].
 
== Referències ==
2.358.145

modificacions