Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 25:
| partit_politic = [[Partit Republicà Radical]]
}}
'''Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar''' ([[Sant Sebastià]], [[Guipúscoa]], [[1868]] - [[Santiago de Xile]], [[2 de desembre]] de [[1944]]) fou un polític, diplomàtic i escriptor espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la [[restauració borbònica]] i durant la Segona República i ambaixador a Xile.
== Orígens ==
Va néixer en la residència familiar de "Vila Aldamar", contigua al [[Palau de Miramar]], enfront de la [[Platja de la Concha (Sant Sebastià)|platja de la Concha]], en el si d'una aristocràtica família guipuscoana de tradició liberal i foralista arrelada en l'antiga noblesa feudal basca (Senyors de la Torre de Barroeta, Torre Aldamar, Amos del Majorat de Zarauz, i Senyors de la Torre Ybarra). Va ser un dels cinc fills nascuts del matrimoni format per [[Benito Soriano Murillo]] i Manuela Barroeta-Aldamar González de Echávarri. Era nét del senador, [[diputat a Corts]], Alcalde de [[Getaria]], i primer diputat general de [[Guipúscoa]], el polític foralista liberal basc [[Joaquín de Barroeta - Aldamar y Hurtado de Mendoza]] (Getaria, 1796 - Madrid, 1866); distingit [[gentilhome]] de cambra del rei [[Ferran VII]], cavaller de l'[[Orde de Sant Jaume]], gran oficial de la [[Legió d'Honor]] de França, posseïdor de la gran creu de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]], pare d'[[Àlaba]] i [[Biscaia]], i rebesavi de la Reina de Bèlgica ([[Fabiola de Mora i Aragó]]). L'avi de Soriano descendia per línia materna de la "[[Casa de Mendoza]]", compartint llinatge amb [[Diego Hurtado de Mendoza (almirall major de Castella)|Diego Hurtado de Mendoza]], almirall major de Castella, i [[Ana de Mendoza y de la Cerda]], la princesa d'Éboli.
Linha 34 ⟶ 35:
Llicenciat en dret, publicista, periodista, literat, editor de premsa, i diplomàtic, va començar la carrera periodística com a crític d'art del diari conservador L'Època. Va ser redactor de [[La Galerna]], periòdic d'humor donostiarra, i va col·laborar en diverses publicacions: La Voz de Guipuzcoa, El País, La Lidia, i Euskal-Herria. Va escriure, així mateix, per [[La Baskonia]] i [[La Ilustración Española y Americana]]. Signava articles de premsa sota el pseudònim de "Koak".
Rodrigo Soriano va ser un dels pioners del reporterisme de guerra a Espanya cobrint la informació de la [[guerra del Rif|campanya del Rif]] des del camp de batalla.
El 1898 ingressà al [[Partit Republicà Radical]] i marxà a [[València]], on el [[1893]] s'havia fet amic de [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Participà en la redacció del diari ''[[El Pueblo (diari de València)|El Pueblo]]'', on es va fer famós per la seva demagògia. El 1903, però, quan Blasco Ibáñez va fundar el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista|PURA]] va trencar amb ell i fundà un altre diari, ''[[El Radical]]''. Va oposar les seves tesis polítiques ([[sorianisme]]) a les del [[blasquisme]] i fou diputat a les [[Corts Espanyoles]] per [[València]] del [[eleccions generals espanyoles de 1901|1901]] a [[1909]] i per [[Madrid]] el [[1911]], on s'instal·là definitivament i creà el diari ''[[España Nueva]]'', d'orientació republicano-sindicalista. El 17 de febrer 1917 va resultar ferit de gravetat de dos trets al coll en un atemptat a l'Església de Sant Bertomeu de València.
| |||