Revisió del 10:30, 24 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.929 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 12:23, 26 ago 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.929 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 10: Poblada sota els cartaginesos, fou la romana ''Pupput'', un llogaret que sota [[Còmmode]] va arribar a colònia honorària (''Colonia Aurelia Commoda''), poc abans del final del segle II. Fou un lloc de termes i banys, però la major part de la resta s'ha perdut durant els anys d'expansió. Darrerament, es va descobrir, a les ruïnes de ''Pupput'', la més gran necròpolis romana de l'Àfrica. Sota els àrabs, ''Pupput'' es va despoblar i va sorgir una nova vila molt propera, en un promontori al nord de ''Pupput'', a la qual es va donar el nom d'''Hammamet'' (esmentat per primer cop al segle XII per [[Al-Idirisi]] com poc més que una fortalesa o ksar, que sembla que ja existia al segle IX. El 1186 o 1187, fou destruïda pels mallorquins [[Banu Ghaniya]]. La vila es va desenvolupar a partir del {{segle \|XIII}}, i es va construir la Gran Mesquita; fou seu d'un cadi. El {{segle\|XIV}}, fou assaltada diverses vegades per pirates catalans i de [[Pisa]]. Al segle XVI, es trobava en decadència, poblada per pescadors, i fou ocupada pels espanyols fins que el [[1574]] hi van entrar els otomans; s'hi van establir [[genísser]]s i altres otomans i, dels matrimonis mixtos, va sorgir la classe dita dels ''kulughlis''. Els cavallers de [[Orde de Malta\|Malta]] van atacar la ciutat el [[1602]] i el [[1605]] per prevenir els atacs dels pirates barbarescs; la primera vegada, la ciutat fou conquerida però la segona foren rebutjats. Al segle XVII, s'hi van establir molts andalusins expulsats de territori castellà. El bei Hussein Ben Ali va ordenar la construcció d'una nova mesquita i la restauració de les muralles de la medina ([[1727]]). El [[1881]], va passar sota l'autoritat francesa, sota les ordres del comandant Désiré Bordier, al qual va agradar el lloc i s'hi va establir. El [[1889]], es va inaugurar el ferrocarril que passava per la ciutat i després van arribar l'electricitat i el telèfon; s'hi van establir també escoles, dispensaris, esglésies i altres serveis occidentals. El [[1914]], hi va viure el pintor [[Paul Klee]] i, per la mateixa època, [[August Macke]], [[Gustave Flaubert]], [[Guy de Maupassant]], [[André Gide]] i [[Oscar Wilde]] hi van passar temporades. El [[1929]], s'hi va establir el milionari romanès Georges Sebastian, que hi va construir una gran vila (avui casa de la cultura) i altres amics seus també s'hi van construir viles aviat, i això va portar altres personalitats com [[Jean Cocteau]], [[Wallis Simpson]] i la seva parella, el [[duc de Windsor]].

Hammamet: diferència entre les revisions