Roure martinenc: diferència entre les revisions

És una espècie [[termòfila]], encara que suporta bé el fred, i [[heliòfila]]. Forma boscos clars. Té una bona resistència als incendis. Es distribueix en l'àrea de la [[muntanya mitjana]], típicament a l'[[estatge submontà]], encara que pot pujar més amunt dels 1.500 m d'altitud en vessants càlids. El seu màxim desenvolupament es troba en vessants assolellats, tot i que es fa en orientacions diverses. És típic del [[clima medioeuropeu submediterrani]] o [[mediterrani muntanyenc]] i creix en tota mena de sols, encara que en prefereix els calcaris.

 

Es distribueix per l'[[Europa meridional]], des del nord-est de la [[península Ibèrica]], passant per [[Itàlia]] i els [[Balcans]], fins a l'[[Àsia Menor]]. Dins del territori català, és abundant als boscos de la muntanya mitjana i, des dels [[Pirineus]] a la zona litoral, fins a Barcelona. En condicions naturals encara ocuparien més superfície, ja que actualment només es conserven, sovint força malmesos, als vessants que no són adequats per a altres usos. Les comarques amb més roures martinencs i híbrids són [[Osona]] (més de 20 milions), el [[Pallars Jussà]] (més de 15 milions), el [[Berguedà]] (8 milions) i l'[[Alt Urgell]] i el [[Solsonès]] (7 milions). A les comarques del [[Berguedà]] i al Solsonès, se n'espera un important increment arran dels grans incendis forestals.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/media/attach/weedts/presencia/arbres.pdf|títol = L'IFEC, una fotografia de boscos|consulta = 23 d'octubre de 2015|llengua = Català|editor = Presència|data = 20 abril 2006}}</ref>

[[Fitxer:Quercus pubescens Tuscany.jpg|miniatura|Roure martinenc]]

*VVAA, Història Natural dels Països Catalans. Plantes superiors, volum 6. Barcelona, 1988. Ed. Enciclopèdia Catalana.

*VVAA, Història Natural dels Països Catalans. L'herbari: Arbres i arbusts al natural. Volum I. Barcelona,1998. Ed. Enciclopèdia Catalana.

 

{{Bases de dades taxonòmiques}}

{{ORDENA:Roure Martinenc}}

{{autoritat}}