Lahidjan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Gilan-abb.PNG|miniatura|Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan]]
'''Lahidjan''' o '''Lahijan''' (en persa: لاهيجان, ''Lāhijān'' o ''Lāhidjān'') és una ciutat de l'[[Iran]] a la província de [[Gilan]], capital de [[comtat de Lahidjan]]. Està construïda seguint l'arquitectura iranoeuropea i ajunta tradició i modernitat. Està situada al nord de la muntanya Dulfek, als vessants de les muntanyes [[Elburz]] meridionals, sobre terres sedimentàries dels principals rius del Gilan, incloent-hi el [[Sefid Rud]] ('riu blanc'), i a la vora del petit riu [[Čom-kala]]. És el major centre turístic del nord de l'estat i tradicional capital del Gilan oriental en les èpoques en què va tenir dinasties locals. El seu nom està format per dues paraules: ''lah'', que vol dir 'seda' i ''jan'' o ''gan'', que vol dir 'lloc on es troba (o es fa) la seda'. La llengua més corrent a la ciutat és el [[gilaki]], però fortament influenciat pel [[farsi]]. La població el 2005 era de 61.953  habitants i el 2010 és de 162.800  habitants. Com a antiguitats de la ciutat, cal esmentar diverses tombes dels sayyids kar-kiyais.
 
== Història ==
Línia 17:
Els [[kar-kiyais]] o [[kar-kiya]] van esdevenir vassalls apreciats dels safàvides el 1503/1504. Un governador [[kizilbaixi]] fou nomenat per supervisar el govern de Biya-pish i a mitjan segle la funció de supervisor va passar a prínceps reials safàvides.<ref>un germà i dos fills de [[Tahmasp I]] van exercir el càrrec entre 1536 i 1567 i entre 1577 i 1592 </ref> El regne no fou annexionat fins al 1592. El darrer sayyid fou Ahmad ibn Ali (1536-1567 i 1577-1592), que va instaurar per ordre de Tahmasp I la forma safàvida de xiïsme de ritus [[duodecimans|duodecimà]] o [[jafarita|djafarita]], en lloc del zaydisme; però no ho devia fer a gust perquè va conspirar amb els otomans i els va convidar a enviar tropes a Xirvan i Lahidjan per atacar Qazvín, i el [[1567]] Tahmasp I va envair Gilan i el va destituir. Nou anys després, fou restituït i adoptat com a germà per [[Ismail II de Pèrsia]] i per [[Muhammad Khudabanda]], però va tornar a tenir contactes amb els otomans i el [[1592]] [[Abbas el Gran]] va anar a Lahidjan i Ahmad va fugir a Xirvan i finalment a [[Istanbul]], on va morir no gaire temps després. Tot el Gilan fou posat llavors sota autoritat d'un ''wazir'' nomenat pel govern safàvida. El primer (i únic) en fou Farhad Khan i, a la seva mort, el 1599/1600 el Gilan va passar a ser domini de la corona (''mahall-i khassa'').
 
Després Lahidjan ja va figurar menys en la història. Sota [[Sulayman I de Pèrsia]] (1666-1694), es va produir al sud de Rússia la revolta de Stepan o [[Stenka Razin]] (1668-1671) i davant de possibles incursions dels rebels es van instal·lar tropes perses al Gilan, els anomenats ''ghaziyan-i sufi''. Durant l'ocupació russa del Gilan del [[1724]] al [[1734]], els ocupants van construir dues fortaleses a Lahidjan. A la mort de [[Nadir Shah]] el [[1747]], van renéixer els poders locals però la seva història és desconeguda; el 1772, Gmelin, un viatger que hi va passar, diu que Lahidjan estava en poder del senyor de [[Fuman]], Hidayat Khan, al qui s'havia sotmès feia 7 anys. A finals del segle, els [[Dinastia qajar|qajars]] hi van establir la seva autoritat. El rol administratiu de Lahidjan va passar a [[Rasht]]. El [[1914]] s'hi va introduir el cultiu del te. Altre cop va caure sota influència russa durant la curta [[república soviètica de Gilan|República Soviètica de Gilan]], del 1920 a 1921. El 1966 tenia 25.725  habitants.
 
== Vegeu també ==