Safa Giray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Encapçalaments
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
'''Safa Giray''' fou khan de [[Khanat de Kazan|Kazan]], nebot de [[Sahib I Giray]], que fou posat al front del khanat per aquest el 1525 quan va fugir davant l'amenaça russa.
 
La població va jurar lleialtat al nou khan i amb contingents de [[txuvatxos]] i [[xeremissos]] es va preparar per a la resistència. Els russos van avançar pel [[Volga]] i van arribar a l'illa de Gostinoi el [[7 de juliol]] de [[1525]] on van romandre 20 dies esperant a la cavalleria. Shah Ali mentre recomanava al jove khan de retornar a casa a Crimea. Uns russos mercenaris van cremar les muralles de fusta de Kazan, però els generals russos van estar lents i al no atacar immediatament van donar temps a la seva reconstrucció. El [[28 de juliol]] els russos van establir el seu campament a Kazanka on van esperar una oportunitat durant 20 dies, però foren inquietats pels xeremisses i van devastar la rodalia del camp interceptant les comunicacions; Ivan Paletzki va anar amb vaixells a portar provisions però complida la tasca va retornar; un altre contingent amb la mateixa finalitat fou aniquilat pels xeremisses i de 500 només se'n van salvar 9. Paletzki va retornar però fou sorprès pels xeremisses que van tallar el riu amb obstacles i van haver d'abandonar 90 petits vaixells. Finalment Paletzki es va retirar i encara fou derrotat altre cop i pocs dels seus homes es van salvar. La cavalleria que anava al rescat va xocar amb tàtar i xeremisses al creuar el Viega, afluent del Volga, però els va derrotar i va poder reunir-se amb l'exèrcit principal. Amb aquest reforç els russos van assetjar Kazan ([[15 d'agost]]) i en les escaramusses els tàtars van portar la millor part; els russos van començar el bombardeig; els lituans i alemanys mercenaris volien assaltar però els generals eren massa prudents i esperaven reduir a la ciutat per gana o per cansament i van entrar en negociacions. Es va acordar una treva i els generals russos, convenientment subornats, i també per l'intent de [[deserció militar|deserció]] d'un savoià amb el seu canó (havia estat subornat i van suposar que altres també ho estaven i ferien el mateix), van aixecar el setge i es van retirar. Les malalties i algunes baixes al camps rus van deixar el contingent reduït a la meitat. Ivan Belski, el principal comandant va caure en desgràcia, però més tard fou perdonat i els enviats de Kazan van anar a [[Moscou]] a tractar de la pau.
 
L'illa de Gostnoi (illa dels Mercaders) era el principal centre de comerç entre Rússia i les terres de l'est en aquest temps. Basili va prohibir als mercaders russos anar a aquest lloc i especialment vendre sal, producte del qual els tàtars s'abastien dels comerciants russos. Va establir un nou mercat i fira a Makharief, al govern de [[Nijni Nóvgorod]], un lloc estèril on abans hi havia un monestir fundat per Macari d'Unya, en temps de [[Basili II el Cec]]. El canvi va suposar també grans pèrdues pels mercaders russos i va causar escassedat d'articles que abans s'adquirien a Gostinoi importats per la [[mar Càspia]] de [[Pèrsia]] o [[Armènia]] fins a [[Àstrakhan]] i d'allí pel Volga cap a Kazan.
 
Salomònia, l'esposa de [[Basili III de Moscou]], amb la que es va casar quan tenia 25 anys en certa manera per imposició del seu pare [[Ivan III el Gran]] (que el va deixar triar entre 1500 dones russes) i era filla d'un obscur oficial de nom Yuri Saburof, descendent d'un emigrant tàtar de nom Munachet, no havia tingut fills i el gran príncep va decidir ingressar-la en un monestir a Suzdal. Encara que enclaustrada, als ull de l'església seguia sent la seva dona i va demanar ajut al metropolità Daniel. Basili III es va casar amb Elena, filla del refugiat Basili Glinski. Basili III va procedir a un canvi estètic per aparentar ser més jove i es va afaitar la barba. Va tractar d'anul·lar el matrimoni, cosa que el Papa li va oferir a canvi d'una croada contra els turcs i la unió de les esglésies, però Basili va donar llargues de manera cortesa. Mentre l'emperador Maximilià havia mort i l'havia succeït [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. L'ambaixador austríac fou el famós baró Herberstein, autor d'una descripció de [[Moscòvia]]. La treva amb Segimon de Polònia va seguir amb alguns incidents. Després de la campanya de 1525 els ambaixadors tàtars van arribar a Moscou i es va acordar la pau que va durar uns anys.
 
Safa Giray va jurar fidelitat a Rússia però ho va fer a contracor. Un dia va insultar l'enviat del gran príncep i aquest ho va agafar de pretext per reprendre la lluita la primavera del 1530 enviant un exèrcit a Kazan, com sempre amb una secció pel Volga, i una altra per terra manada per Ivan Belski, Miquel Glanski, i altres. Safa Giray va preparar la defensa i se li van unir 30.000 nogais que li va enviar el seu sobre Mamai, i també van arribar contingents xeremissos; es va construir una empallissada de fusta i una rasa a la plana d'[[Arsk]], des de Bulak a Kazanka; en segona línia es va fer una muralla de pedra i terra; després d'almenys cinc atacs sense èxit la cavalleria russa va rebre el suport de la infanteria desembarcada dels vaixells. i va seguir una dura lluita però els tàtars van lluitar de manera valenta; el cansament els va poder a la nit i un sentinella es va adormir i els russos van poder cremar l'empallissada de fusta i la ciutat fou assaltada; entre el foc que es va estendre i els russos, uns 60.000 tàtars i nogais van morir entre el qual un famós guerrer de nom Atalik que havia mort molts russos. Safa Giray es va retirar a Arsk. Però llavors els russos van descuidar la vigilància i els xeremissos es van apoderar dels seus canons (uns seixanta-sis) i municions i van matar als prínceps Obolenski i Dorogobuiski i altres cpas i els russos van haver d'abandonar la ciutat on quedaven 12.000 defensors, i la van assetjar; el príncep Belski (nebot de Basili III per part de mare), potser subornat, va signar la pau; en tornar a Moscou el seu oncle, irritat, el va fer matar però es va salvar per precs del metropolità però fou empresonat si bé tres anys després ja torna a aparèixer al front d'un exèrcit rus.
 
Kazan va enviar ([[1531]]) als prínceps Tagai, Tevkel i Ibrahim per oferir la submissió més abjecte i demanar perdó i Basili III la va concedir a canvi de l'alliberament de tots els presoners russos i la restitució dels canons i municions; Safa Giray no obstant va refusar signar si el canó i els presoners fets pel príncep Belski, no eren retornats igualment. Basili III només va acceptar si el tron de Kazan era ocupar altre cop per [[Shah Ali]], que fou acceptat pels delegats tàtars i van escriure demanant als notables de deposar a Safa Giray. Quan aquest ho va saber va ordenar matar a tots els presoners russos; la seva dona fou enviada amb el seu par Mamai; en el tumult que va seguir a la seva sortida alguns nogais i tàtars fidels de Safa Girai foren assassinats; un dels principals caps revolucionaris fou la princesa Gorkhanda, germana de Muhammad Amin.
 
Els mirzes, ughlans i notables revolucionaris volien que fos nomenat Jan Ali (que havia estat khan de Kasimov), germà de Shah Ali, ja que temien la venjança d'aquest, i finalment Basili III hi va accedir i [[Jan Ali]] va ocupar el càrrec (1532).
 
El setembre de [[1535]] Jan Ali era enderrocat i assassinat i els notables cridaren al tron a Safa Giray. Aquest hi va anar en poc temps i es va casar amb la vídua de Jan Ali, filla del príncep nogai Yusuf. Aquesta revolució no tenia el suport de tots els tàtars, i especialment si oposaven els partidaris de Rússia. Uns cinc-cents tàtars van anar a Moscou a demanar ajut al gran príncep per restaurar al tron a Shah Ali, que vivia desterrat a [[Bielozersk]]. Shah Ali fou cridat a Moscou on va tenir una recepció d'estat; anava acompanyat de la seva esposa Fàtima i va ser presentat al gran príncep (que tenia 6 anys) i la seva dona va dinar amb Elena la regent. La conspiració no va tenir èxit a l'interior del khanat i els russos van haver d'enviar forces: els prínceps Gundurof i Zamuizki foren enviats contra Kazan, però es van retirar a la vista dels tàtars mentre aquestos saquejaven la província de [[Nijni Nóvgorod]], i derrotaven al poble de Balakhna que els hi va fer front; finalment els generals russos van trobar als tàtars prop de Liskov però cap de les dues parts volia iniciar la lluita i al fer-se de nit els dos bàndols es van retirar sense combatre. Els dos generals russos foren destituïts i empresonats i es van nomenar uns altres generals que van derrotar a un cos de tàtars i xeremisses prop de Koriakof; els presoners foren enviats a Moscou i executats, però sobre el terreny no es va emprendre cap acció decisiva.
 
El tàtars van seguir fent atacs a la frontera russa. El general Zassekin va morir en lluita contra ells entre [[Galitch]] i [[Kostroma]], i el gener de 1537, Safa Girai personalment es va acostar a [[Murom]] i va cremar la rodalia, però es va retirar a l'arribada de forces russes. Safa Giray tenia el suport del seu oncle [[Sahib I Girai]], ara khan de Crimea, que el 1538 va amenaçar als russos amb la seva venjança si seguien la guerra. Finalment Safa Giray es va reconèixer com a vassall rus i es va ajustar la pau (1538).
Línia 23:
Els russos el 1546 van decidir passar a l'acció i van enviar dos exèrcits, un des de [[Viatka]] i un altre des de [[Moscou]], que ràpidament es van presentar davant Kazan i van cremar la rodalia; molts tàtars van morir allí mateix i a la riba del Sviaga, i alguns foren fets presoners; els russos es van retirar sense baixes. El khan estava convençut que aquest atac s'havia fet a petició dels notables i en va fer executar a alguns i altres els va desterrar; en aquest mateix any Mamai Sayyid, un príncep d'[[Khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] va atacar Kazan; el khan va esdevenir impopular i els notables van cridar en ajut als russos als que van prometre que entregarien al khan i a 30 dels principals caps que li donaven suport, però Safa Giray havia de quedar empresonat. La revolta va esclatar a Kazan poc després i Safa Giray va fugir però els seus principals partidaris van morir a mans dels rebels. [[Shah Ali]] fou posat al tron (1546).
 
El govern de Sha Ali no va durar; aban d'un mes un partit que se li oposava havia pres el poder encara que fou mantingut al tron quasi com un presoner; Safa Giray s'havia retirat amb el seu sogre Yusuf Nogai; els nogais el volien matar però va aconseguir convèncer-los i va oferir a Yusuf la ciutat d'Arsk i el districte dels xeremisses i altres recompenses; Yusuf va acceptar donar-li un exèrcit però de fet esperaven el moment oportú per matar-lo, ja que eren més fidels a la casa d'Àstrakhan o a la de Kasimov, i planejaven de fet mantenir al tron a Shah Ali al qual casarien amb la filla de Yusuf; però al cap d'un mes Shah Ali va fugir de Kazan i els prínceps, ughlans i altres notables van cridar altre cop al tron a Safa Giray; aquest amb el seu exèrcit nogai va entrar a Kazan i va recuperar el poder (1546); després els nogais van retornar a les seves terres doncs els plans que s'havien fet ara ja no tenien sentit.
 
Safa Girai va governar amb punt de ferro. Seixanta-sis mirzas i prínceps fidels a Shah Ali, van fugir i es van refugiar a Rússia; els xeremisses van informar al gran príncep que estaven llestos per ajudar als russos en un atac; però era hivern i les mesures es van posposar; només un petit cos d'exèrcit manat pel príncep Alexander Gorbaty fou enviat a reunir-se amb els xeremisses i va devastar algunes zones del khanat.
 
El desembre de [[1547]] el russos van fer una nova campanya a Kazan dirigida pel gran príncep en persona. Ivan va ordenar una trobada a Vladímir mentre Shah Ali apareixia a la boca del Zywili amb els seus tàtars. L'exèrcit s'havia preparat per una campanya d'hivern, però en lloc de neu hi va haver pluges torrencials i l'artilleria no podia avançar; el [[2 de febrer]] el tsar, que havia passat la nit a Ehia, a uns 15 km de Nijni Nóvgorod, va arribar a l'illa de Robotka; al travessar el riu gelat, es va enfonsar i l'aigua va engolir l'artilleria i molts soldats; després d'esperar tres dies que vingués un fred suficient, Ivan va decidir finalment retornar a Moscou i va ordenar a Demetri Belski avançar cap a Kazan. El contingent de Shah Ali se li va reunir. Safa Giray els esperava a la plana d'[[Arsk]] però fou derrotat per l'avantguarda russa del príncep Mikulinski quan van arribar i es va refugiar a la ciutat; en revenja per la derrota grups de tàtars van devastar les poblacions de la comarca de Golitz, però foren interceptats per Yakoflef, voivoda de [[Kostroma]], i destruïts i el cap tàtar va morir en un combat a la riba del Egofka. Però després d'una setmana davant la ciutat de Kazan, els russos es van retirar.
 
Safa Girai no va viure gaire temps més; el març de [[1549]] va morir a causa d'un cop que es va donar al caure quan anava borratxo. Un fill de nom [[Utamish Khan]] fou posat al tron pels notables.