Diferència entre revisions de la pàgina «Amor lliure»

3 octets eliminats ,  fa 1 mes
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
En l'actualitat es troba promogut, però no exclusivament, en sectors llibertaris i, històricament, també es pot trobar en la concepció [[liberal]], [[feminista]] i [[socialista]], entre d'altres. Des de la [[dècada del 1950]] es va associar amb la [[contracultura]] i, en particular, a la [[dècada del 1960]], amb la [[Generació Beat]] i el moviment [[hippie]].
 
Aquesta concepció xoca amb l'estructura del [[dret civil]] convencional, és a dir, amb el [[matrimoni]] d'[[dret públic|ordre públic]], perquè es considera que aquest no és altra cosa que un [[contracte]] que es realitza per establir drets i obligacions'' per part d'un tercer'', però l'amor lliure rebutja aquesta figura jurídica, ja que considera que l'amor és un [[compromís]] mutu o un contracte voluntari'' entre les parts ''en què són aquestes les que exclusivament estableixen els seus propis drets i obligacions, sense ingerència de l'[[Església (institució)|Església]] i sense regulació de l'[[estat]].<ref>{{ref-web|url= http://www.theyliewedie.org/ressources/biblio/es/Armand_Emile_-_Individualismo_anarquista_y_camaraderia_amorosa.html|títol=Individualismo anarquista y camaradería amorosa|llengua = castellà||nom = Émile|cognom = Armand|enllaçautor=Émile Armand|data = 2000|lloc= Barcelona}} ( Individualisme anarquista i companyonia amorosa)</ref> Davant del dret estatal o públic, l'amor lliure anteposa el [[commutació (justícia)|dret commutatiu]] i [[dret privat|privat]], és a dir, determinat particular i lliurement entre les parts.<ref> Per a un tractament [[anarquisme de mercat|anarquista de mercat]] sobre el tema vegeu: {{ref-web|url=http://www.liberalismo.org/articulo/274/53/privatizacion/matrimonio/ |títol=Privatización del matrimonio|llengua = castellà|nom=Albert |cognom=Esplugas i Boter|editor=liberalismo.org|data: ''s.d''}} </ref>
 
{{Cita|Certes desil·lusions i certs disgustos serien estalviats si alguns fets de la vida, en comptes de ser considerats definitius, apareguessin com a temporals, modificables, revisables: essencialment variables. Això que s'accepta ja des del punt de vista científic, intel·lectual, des de tots els punts de vista, no sabem per què no es pot acceptar des del punt de vista sentimental, afectiu o sexual.|Émile Armand}}
 
== Confusions i prejudicis ==
L'amor lliure ha arribat a confondre's moltes vegades amb l'absència de qualsevol [[responsabilitat]] o [[compromís]] en l'amor i en les relacions sexuals. El que s'emfatitza en les diferents concepcions d'amor lliure és que les relacions amoroses o sexuals han de ser lliures i per tant responsables, és a dir, preses en un estat de [[consciència (psicologia)|consciència]].<ref>{{ref-llibre|nom=Emma |cognom=Goldman|capítol= Marriage and Love|títol= Anarchism and Other Essays|edició= 2ª ed. revisada |lloc=Nova York & Londres|editorial= Mother Earth Publishing Association|data= 1911|urlcapítol=http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/goldman/aando/marriageandlove.html |pàgines= 233-245|enllaçautor=Emma Goldman|llengua = anglès}} </ref>
 
En uns casos, designa una forma de [[convivència]] voluntària basada en la [[sinceritat]] i el [[respecte]] mutus, tant si es tracta d'una relació a curt com a llarg termini. La trobada sexual ocasional, sempre que sigui [[consens|consensuada]] i responsable, també encaixa dins d'aquesta visió.
Les concepcions revolucionàries emmarcaven l'amor lliure com una cosa necessària dins el [[canvi social]] de diverses formes. Les posicions d'amor lliure han estat especialment defensades dins de l'anarquisme i en algun grau en el [[liberalisme]] i el [[socialisme]] per dones feministes, encara que també per molts homes. Això no ha de deixar de prendre en compte que persones més conservadores dins d'aquests moviments tenien els prejudicis que l'amor lliure implicava promiscuïtat o distracció de les activitats organitzatives per deixar-se portar pels instints, així com pel risc d'oblidar que la lluita primordial era política.
 
Dins de l'anarquisme, es pot destacar els assaigs i l'acció de dones anarquistes com [[Emma Goldman]]{{sfn|Goldman|1911|p=233 ss}} o [[Voltairine de Cleyre]]. Dins del marxisme, hi ha els escrits [[Aleksandra Kol·lontai|d'Aleksandra Kol·lontai]], que va ser una important dirigent dins del Partit Bolxevic quan va assumir el poder de l'estat en la naixent Unió Soviètica.<ref> {{enllaç no actiu|data=2018}}[http://www.malostratos.org/mujeres/kollontai.htm Aleksandra Kol·lontai: el debat de l'amor lliure i la dona dins del marxisme] </ref>
 
== ''Beatniks'', ''hippys'', feministes i LGBT ==
1.913.619

modificacions