Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de la Vega de Tarassona»

m
neteja i estandardització de codi
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Arquitectura==
 
Des de llavors continuà durant molts anys la construcció, adoptant les modificacions i els adornaments que successivament predominaven en el gust. Per desgràcia, la bellesa de la seva arquitectura exterior no s'adiu amb el punt en què està situada. Els vestigis de l'art [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] i del [[art gòtic|gòtic]] es confonen i trenquen sense regularitat; la quadrada torre s'eleva en un extrem i és d'estil [[mudèjar]], i a l'altre cantó del [[cimbori]], amb els seus pesats [[botarell]]s, imita tant sense gràcia la cresteria gòtica, que es pot comparar molt bé amb un cadafal sembrat de ciris. Creix el desgrat en examinar de prop les labors i estàtues de la portada, no tant pel mal gust, que és de mitjan {{segle|XVI}}, com per la grolleria de l'execució; la portada es construí a expenses de [[Martín de Mezquita]], tresorer i canonge d'aquesta església, el qual resta soterrat a l'entrada del temple sota una llosa que representa la seva imatge.
[[Fitxer:WLM14ES - catedral de tarazona 00043 - .jpg|miniatura|Nau principal de la catedral de Tarassona]]
Un altre és l'espectacle que ofereix l'interior; a penes es penetra pel llindar, admira veure amb quina força s'eleva la nau principal en agudes ogives a una gran altura, i amb quin misteri les laterals, baixes i ombrívoles, desemboquen en l'ample [[Creuer (arquitectura)|creuer]], prolongant-se en l'oposat front per darrere de la capella major, i amb quina gentilesa es desplega per sobre la gòtica galeria, cenyint l'[[absis]] i el creuer.
 
Sembla que tots els segles de fe portaren en ofrena a Déu algunes pedres per cimentar aquell bonic temple; les distintes formes de l'art cristià es combinaren en la seva erecció amb una harmonia que sembla més aviat obra de conveni simultani que d'esforços successius. Perquè si les naus laterals, en la seva ombrívola gravetat i en els grossos fullatges de les seves columnes i en els florons de relleu que esmalten les seves arquivoltes cornises, conserven encara el caràcter bizantí, la seva esvelta volta i els seus arcs admeten ja l'[[Arc ogival |ogiva]], recordant diversos d'aquests amb la seva forma de ferradura i amb les seves motllures acumulades l'estil aràbic, ja sia efecte de caprici fortuït, ja reminiscència d'artistes sarraïns.
 
El gòtic brilla sense tanta amalgama en les agosarades mitges columnes que en grup de tres, arrambades al mur de la nau principal, pujant fins a rebre sobre llurs elegants capitells l'arrancada de les arcades; i no menys bonica també brilla en la bella galeria, descansant les ogives coronades en una simple motllura sobre els capitells d'airosa columnata, i admetent un gros [[balustre]], que no la desdota a pesar de la seva data posterior. El gust plateresc, no trobant espai on campejar, usurpà al gòtic el finestram, el tipus primitiu del qual tal vegada reté la segona arcada del creuer; i en l'enteixinada llinda de les finestres, en les seves balustrades columnes, i en les labors que encalcen la rodona llumenera interior, va sostindre sense minvar-ne la competència.
 
==Segle XVI ==
 
El segle XVI generalitzà la moda d'adorns de creueria i de claus daurats en les voltes sense que hi pogués mancar a aquesta catedral el sostre estelat per realçar les seves belleses, i per a última mostra de llur flexibilitat en rebre tota classe d'abillament. Als delicats grups de cilíndriques columnes, repartits per la nau principal, reemplacen per sustentar el cimbori quatre pilars quadrats, presentant els seus plans transversalment i en cada pla cinc columnetes que, rematades unes en l'arrancada de les naus laterals i d'altres remuntant-se fins a les petxines de la cúpula, reuneixen admirablement les idees d'agosarada lleugeresa i grandiosa robustesa.
 
 
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]], Tom 59, pàgs. 595 a 598, {{ISBN|84-239-4559-6}}.
 
== Enllaços externs ==
2.188.780

modificacions