Sanç II de Castella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 14:
==Política lleonesa==
Després de la Guerra dels Tres Sançs, Sanç II va decidir que no li era suficient amb regnar la totalitat de [[regne de Castella|Castella]] i mitja [[regne de Galícia|Galícia]], per la qual cosa va declarar la guerra al seu altre germà, Alfons VI. Amb la intervenció del seu braç dret, [[Rodrigo Díaz de Vivar]], derrota a Alfons VI consecutivament a [[Batalla de Llantada|Llantada]] i [[Batalla de Golpejera|Golpejera]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Careaga Ribelles |nom=Josefina |títol=El Cid |url=http://books.google.cat/books?id=Gwx3arbZ5AgC&pg=PA184&dq=llantada+golpejera+sancho+cid&hl=ca&sa=X&ei=hyO6U-OoIsP80QWClYGADg&ved=0CGQQ6AEwCQ#v=onepage&q=llantada%20golpejera%20sancho%20cid&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2011 |pàgines=184 |isbn=8446032600}}</ref> amb el resultat de l'exili forçós a [[Toledo]] i la vacant tron del regne lleonès en favor de Sanç el [[1072]].
Aquests esdeveniments van enfrontar Sanç II amb la [[noblesa]] lleonesa, canalitzant-se en la seva germana [[Urraca (filla de Ferran I de Castella)|Urraca]], que es va fortificar a la ciutat de [[Zamora]], de la qual era governadora. Les tropes castellanes van assetjar la ciutat però Sanç II fou enganyat pel noble [[Vellido Dolfos]]. Aquest es presentà com un desertor davant el rei i amb l'excusa de mostrar-li els punts febles de les muralles, el va separar del seu guarda personal i va aconseguir posar fi a la seva vida el [[7 d'octubre]] de [[1072]].
| |||