Sanç I de Pamplona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
== Ascens al tron ==
Sanç va ascendir al tron arran de la renúncia de l'anterior monarca [[Fortuny I de Pamplona|Fortuny Garcés]] el [[905]], que va abandonar el govern i es va recloure al [[monestir de Leire]].
Es desconeix com van transcórrer exactament els fets, ni tampoc si el
Línia 22:
Garcés va ser possiblement un dels millors homes del rei o bé potser era
un familiar, que en tot cas havia demostrat tenir unes millors
condicions en termes militars per encarregar-se del regne.{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}}
L'abdicació va comptar amb el suport absolut del rei d'Astúries [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]] i el comte [[Ramon II de Pallars-Ribagorça|Ramon II de Pallars]], que haurien ocupat la ciutat de Pamplona per pressionar a Fortuny a abdicar,<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.euskomedia.org/aunamendi/114417|títol=Sancho I Garcés|consulta = 6 novembre 2015|llengua = castellà|editor = Fundació Euskomedia|data = 2011|obra = Auñamendi Eusko Entziklopedia}}</ref> així aconseguien un canvi dinàstic amb una nova orientació política, contrària a la relació amb els muladís [[Banu Qassi]] de l'[[Ebre]], que ocupaven extenses terres al sud, a [[La Rioja]] i [[Tudela]]. En qualsevol cas, si hi va haver un episodi de violència o pressió, no va tenir molta força o importància, perquè els descendents coneguts de Fortuny, ràpidament van contraure matrimoni amb familiars del nou rei,{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}} de fet Sanç Garcés es va casar amb [[Toda de Navarra|Toda Aznar]], néta de Fortuny, per tal de donar legitimitat al seu ascens; Toda era filla d'[[Oneca]] i d'[[Aznar Sánchez de Larraun]], nebot de l'anterior rei.<ref name=":0" />
== Regnat ==
El nou monarca ben aviat va fer front a les accions militars dels Banu Qassi, i la relació que havien tingut els membres de la dinastia Ènnega amb aquesta família [[Muladita|muladí]] van deixar de tenir importància, i això anà acompanyat de la col·laboració amb els monarques asturians.{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}} Sanç I va aturar els diversos atacs i expedicions dels Banu Qassi al territori de Pamplona, i a més va estendre els seus dominis al sud, vers a [[Estella]] i el riu Ebre, va prendre el control de poblacions com [[Monjardín]], [[Cárcar]] o [[Calahorra]].{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 30}}
El [[907]] [[Llop ibn Muhàmmad]], antic aliat de [[Fortuny Garcés]]<ref>{{ref-llibre|cognom= Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= Catalunya carolíngia |editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1926-55 |pàgines= |isbn= |ref=}}</ref> va intentar atacar Pamplona però amb resultats nefastos. Poc temps després, Llop va caure en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra i fou assassinat. Va ampliar considerablement les fronteres meridionals del regne fins a arribar a terres de [[La Rioja]] gràcies a les campanyes victorioses contra els musulmans. Va conquerir [[Nájera]] i va establir allà la seva cort, dotant d'una organització definitiva el regne de Pamplona.
Després de dos segles de domini sobre la vall de l'Ebre i Tudela, els Banu Qassi es van veure en franca decadència, com diuen les cròniques àrabs "sobretot d'ençà que Sanç, des de Pamplona, s'atrevia amb ells". L'avenç de Sanç vers La Rioja va contribuir a millorar les relacions amb el rei [[Ordoni II de Lleó]], i incrementar les ofensives a la frontera. Les seves campanyes van ser cada vegada més agosarades i d'èxit, que van obligar a l'emir [[Abd-ar-Rahman III|Abderraman III]] a dirigir personalment una campanya el [[920]]. Ordoni i Sanç serien completament derrotats a la [[batalla de Valdejunquera]], entre [[Muez]] i [[Jaitz|Salinas de Oro]], el 25 de juliol, però l'èxit sarraí no va tenir els resultats esperats.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 30}} Després de tres anys, Ordoni i Sanç, es va fer, durant la campanya de Viguera, amb el control de La Rioja Alta i estretien més els seus llaços amb el matrimoni d'Ordoni amb Sança, filla de Sanç Garcés.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}} Ambdós monarques tindrien èxit en la campanya de la Muez el [[924]] van resultar un desastre, però altres victòries van incorporar territoris com les comarques de [[Berrueza]], [[Deyo]] i Estella i gran part de la ribera de l'Ebre, i especialment La Rioja el 923, després d'una brillant campanya conjunta de Sanç i Ordoni de Lleó, que va assetjar Nájera, mentre l'exèrcit de Sanç feia la mateixa operació contra [[Viguera]].{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 27}}
| |||