Diferència entre revisions de la pàgina «Sardhana»

2 octets eliminats ,  fa 1 mes
m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
 
[[Walter Reinhardt]], conegut com a '''Samru''' o Sombre, [[botxí]] de professió, natiu de [[Luxemburg]] o d'algun altre lloc d'Europa occidental, va anar a l'Índia com a soldat de l'exèrcit francès i va desertar agafant el servei dels britànics on va arribar a sergent. Altre cop va desertar i va tornar al servei dels francesos a [[Chandernagor]]; quan aquest establiment es va rendir va acompanyar a Law en els seus moviments per l'Índia del [[1757]] al [[1760]]; en aquest any Law es va posar al servei de Shah Alam a Bengala i va restar amb l'emperador fins a la seva derrota a [[Gaya]] ([[1760]]) a mans del coronel Carnac, quan tractava de recuperar Bengala de mans del nawab. Reinhardt va entrar llavors al servei de [[Mir Kasim]], que el va utilitzar per matar als presoners anglesos a [[Patna]] l'octubre de [[1763]]. Poc després es va haver d'escapar cap a Oudh i va entrar al servei de diversos prínceps natius fins que el [[1777]] va entrar al servei de Mirza Najf Khan, general i ministre de Shah [[Alam II]] i va rebre la pargana de Sardhana en feu com assignació pel manteniment dels seus batallons.
 
Va morir aquí l'any següent ([[1778]]) i el va succeir la seva vídua [[Begam Samru]], que va continuar mantenint activa la força militar. Begum Sumru era filla il·legítima d'un musulmà d'ascendència àrab, i s'havia aparellat amb Reinhardt abans d'esdevenir la seva esposa. Va agafar la direcció de l'estat i la direcció de les tropes formades per 5 batallons de sipais i 300 oficials europeus incloent artillers, a més de 50 canons i un cos irregular de cavalleria. El [[1781]] va ser batejada com a catòlica amb el nom de Joana. El [[1788]] va ajudar a l'emperador mogol en la batalla de [[Gokalgarh]] on amb una càrrega de les forces de Sardhana dirigides per la begum i per l'aventurer irlandès [[George Thomas]], va decidir el resultat del combat.
 
El [[1792]] la begum es va casar amb Levassoult, un francès que manava l'artilleria de Sardhana. El [[1795]] els seus oficials europeus li van retirar el suport i un fill il·legítim de Reinhardt, de nom Zafaryab Khan, es va posar al seu front, i la begum i el seu marit van haver de fugir; en la fugida el palanquí en què anava fou atrapat pels perseguidors i es va clavar un punyal per evitar caure en mans dels enemics; Levassoult es va disparar a si mateix d'acord amb el pacte que havien fet que si un moria l'altre es suïcidaria. Però la begum només estava ferida i es va recuperar i fou portada a Sardhana; una versió diu que tot fou una maniobra de la begum que estava cansada del seu marit.
El poder mentre havia passat a Zafaryab Khan, que la va tractar amb gran indignitat però al cap d'uns mesos el general [[George Thomas]], que ja havia estat al seu servei, la va restaurar al poder. Llavors va conservar el principat de Sardhana sense problemes. El [[1803]] es va sotmetre als britànics que havien conquerit el Doab Superior, i en endavant es va distingir per la seva lleialtat; les seves possessions abraçaven Sardhana, Baraut, Barnawa, i Dankaur, entre altres i els ingressos de l'estat eren de 56.721 lliures per any. Va mantenir un exèrcit considerable i va tenir residències personals a Khirwa, Jalalpur, [[Meerut]] i [[Delhi]], a més del seu palau a Sardhana. Va donar grans quantitats a les esglésies catòliques de Madras, Calcuta, Agra i Bombai, a la catedral de Sardhana (fundada el [[1822]]) i altres institucions catòliques del principat. Va morir el [[1836]] amb 90 anys.
 
La successió corresponia a la descendència de Zafaryab Khan, que havia mort el [[1802]], deixant una filla, casada amb Dye, un oficial britànic. D'aquest enllaç va néixer David Ouchterlony Dyce Sombre, que va ser sobirà de Sardhana fins a la seva mort a París el juliol de [[1851]]; llavors l'estat va passar a la seva vídua Mary Anne Forester, filla del vescomte de St. Vincent.
 
== Bibliografia ==
1.913.332

modificacions