Revisió del 14:24, 25 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 12:29, 28 ago 2020 modifica desfés Herodotptlomeu (discussió \| contribucions) Autopatrullats 138.353 edits + Edició següent →
Línia 4: [[Fitxer:Campredo7.JPG\|miniatura\|Església de Campredó]] [[Fitxer:Campredo4.JPG\|miniatura\|Aiguamoll de Soldevila-Campredó, hàbitat protegit del [[tritó palmat]].]] '''Campredó''' (forma oficial) o '''Camp-redó'''<ref>~~{{format ref}}~~ [http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 ''Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars'', Xavier Rull]</ref> és un poble situat al darrer tram de l'Ebre final, que pertany al municipi de [[Tortosa]], a la comarca del [[Baix Ebre]].<ref>{{GEC}}</ref> Va convertir-se en [[entitat municipal descentralitzada]] el 2011,.<ref>{{ref-web\| url=http://www.gencat.cat/diari/5711/10244079.htm\| títol =DECRET 120/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el terme municipal de Tortosa.\| consulta = 2010-09-21\| format = htm\| editor = DOGC num 5711\| data =09/09/2010}}</ref><ref>{{ref-web \|url=http://aplicacions.municat.gencat.cat/index.php?page=consulta&mostraEns=7007380001 \|consulta=28 agost 2020 \|títol=Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó \|editor=municat.gencat.cat}}</ref> després d'haver emprès un procés de segregació que va durar 14 anys, des de 1990 a 2004, quan una àmplia majoria ciutadana va mostrar-se favorable a la seva constitució com a municipi. ==Geografia== Campredó és al sud-est de la ciutat, a l'extrem meridional de la [[Serra de Collredó]] i té uns ~~1200~~1.234 habitants (2019).<ref>{{ref-web \|url=https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=431554 \|consulta=28 agost 2020 \|títol=431554 Tortosa \|editor=[[Idescat]]}}</ref> Separat del nucli de Campredó hom hi troba els nuclis de [[Font de Quinto]] i el barri o raval del Pom. Just al costat de Campredó, durant el [[franquisme]] es va construir un polígon industrial que avui rep el nom de [[Polígon Industrial Baix Ebre]]. En ell s'hi localitzen importants empreses entre les quals destaquen en un primer grup: YKK España SA (establerta el 1976), Colores Cerámicos de Tortosa SA, Industrias Rehau SA, Ercros (antiga Polialco), Agrofruit Export SA, Olisefi SA, una plataforma logística de Miquel Alimentació Grup SA; en un segon grup: la Industrial Pastelera Casanova SA, COTRAT SCCL (cooperativa de transports), Daicolorchem EU SA (antiga INTORSA), Ferran Ferrer SL (tèxtil), l'empresa mixta Escorxador de Tortosa, Inyectometal SA, Frigorífics Lluís SA i Distribucions J. Albacar, Ballestas Curto i la centenària Impremta Querol SL; i en un tercer grup tot un seguit d'empreses de serveis i de producció de mida més reduïda. Fora del polígon s'executen activitats extractives d'àrids força importants. Modernament s'ha construït entre els termes de [[l'Aldea]] i Campredó el [[Polígon Industrial Catalunya Sud]], cridat a ser el motor econòmic de les [[Terres de l'Ebre]]. Línia 18: ==Patrimoni arquitectònic== [[Fitxer:Campredó. Torre de Font de Quinto 2.jpg\|miniatura\|esquerra\|Campredó (Baix Ebre). La torre de Font de Quinto, s. XIII, restaurada.]][[Fitxer:Campredó. Torre de Font de Quinto, 1.JPG\|miniatura\|Campredó (Baix Ebre). La torre de Font de Quinto, s. XIII, abans d'ésser restaurada.]] Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la [[torre de Font de Quinto]]; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la [[serra de les Veles]], i l'anomenada ''"Casa de Prat"'' (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La ''Casa de Prat'' (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s. XIII, com la de Font de Quinto. Fou probablement la seu de la sotscomanda [[Orde del Temple\|templera]] de Prat.<ref>Fuguet, 1998a, p. 21 i 79-81.</ref> Únicament es conserva la planta inferior a l'interior de la qual hi ha una interessant escala de caragol realitzada en pedra, com la resta de l'edifici.<ref>Fuguet, ''ibidem'', p. 80-81; Gracià, Oriol, " Vigilant el tram final de l'Ebre", [[Sàpiens]] Barcelona, núm. 100, febrer 2011, p. 81 issn: 1695-2014</ref> Les torres de Prat i Font de Quinto foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000 i restaurades al llarg del 2008 per la [[Generalitat de Catalunya]]. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al voltant de la casa de Prat d'un recinte emmurallat pendent d'estudi. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre. [[Fitxer:Campredó. Escala de caragol de la casa de Prat.JPG\|miniatura\|esquerra\|Campredó (Baix Ebre). Escala de caragol de la Casa de Prat, abans d'ésser restaurada.]][[Fitxer:Campredó. Casa de Prat, s. XIII, restaurada.jpg\|miniatura\|Campredó (Baix Ebre). La casa de Prat, presumible seu de la sotscomanda templera de Prat, després de la restauració.]] En el límit del terme i ja en el municipi de [[l'Aldea]] s'hi localitza la finca agrícola de la Palma focus d'importants troballes arqueològiques, com la d'un gran campament romà de la [[Segona Guerra Púnica\|II guerra púnica]] localitzat l'any 2007. Del terme de Campredó (partida del Fondo) prové una de les inscripcions romanes del lapidari de l'antiga [[Dertosa]].<ref>[http://www.dipta.cat/es/municipios/campredo-tortosa-emd Campredó - Tortosa (EMD)]</ref>

Campredó: diferència entre les revisions