Diferència entre revisions de la pàgina «Scienza nuova»

7 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula de llibre
|imatge=Vico La scienza nuova.gif}}
'''''Scienza nuova''''' (amb el nom complet en italià: '''''Principi di Scienza Nuova d'intorno alla comune natura delle nazione'''''), és l'obra fonamental de [[Giambattista Vico]], conegut [[Filosofia de la història|filòsof de la història]] italià; la primera edició de '''Principis de Ciència Nova''' va aparèixer a [[Nàpols]] el 1725,<ref>{{ref web|url=http://www.centrostudilaruna.it/la-concezione-della-storia-di-vico.html|consulta= 6 de setembre de 2017|títol=La concezione della storia di Vico|nom= Giovanni|cognom=Pellegrino|data= 18 de juliol de 2010|llengua= italià|editor= Centro Studi La Runa}}</ref> i va ser corregida dues vegades pel mateix autor, una el 1730 i la segona editada de manera pòstuma, el 1744, que van ser nomenades respectivament ''Ciència nova segona'' i ''Ciència nova tercera'', per diferenciar-les de l'edició original de 1725, encara que aquestes dues versions posteriors només variaven l'encapçalament i es limitaven a esmentar el caràcter correctiu o aclaridor de la versió.
 
Va ser escrita en un [[italià]] suposadament apassionat, què l'autor va usar per primera vegada, perquè per als seus treballs anteriors havia utilitzat el [[llatí]].
 
A les edicions de 1730 i 1744 de ''La Nova Ciència'', la primera secció té per títol «Idea del Treball» (''Idea dell'Opera'') presenta la «Ciència del Raonament» (''Scienza di ragionare''). Al llarg de l'obra Vico presenta la dialèctica entre axiomes, com les màximes autoritàries (''degnità'') i els «raonaments» (''ragionamenti'') pel mig dels quals els axiomes són temàticament i progressivament lligats; és a dir, la secció «Dels elements». Vico especifica que la Ciència del Raonament es refereix principalment a la funció social de la [[religió]] en el món humà («Idea del Treball»), i en aquest sentit l'obra «arriba a ésser una teologia civil raonada de la [[providència divina]]» (''vien ad essere una teología civil ragionata della provvidenza divina'').
 
== Història cíclica (''Corsi e ricorsi'') ==
Vico va creure en una filosofia cíclica de la història on la història humana és creada per l'home. El seu terme per a la naturalesa cíclica de la història era ''corsi e ricorsi''. Més important encara, l'home i la societat es mouen en paral·lel des de la barbàrie fins a la civilització.{{cita| A mesura que les societats es desenvolupen més socialment, la naturalesa humana també es desenvolupa, i ambdues manifesten el seu desenvolupament en canvis en el llenguatge, el mite, el folklore, l'economia, etc.; en resum, el canvi social produeix un canvi cultural.<ref name=":0">{{ref llibre|títol = Knowledge and Social Structure|cognom = Hamilton|nom= Peter|editorial= Routledge and Kegan Paul|any = 1974|isbn = 0710077467|lloc = Londres|pàgina = 5}}</ref>}}
 
Per tant, Vico utilitza una idea orgànica original que la cultura és un sistema d'elements socialment produïts i estructurats.<ref name=":0"/>El coneixement de qualsevol societat prové de l'estructura social d'aquesta societat, explicable, per tant, solament en termes de la seva pròpia llengua. Com a tal, es pot trobar una relació dialèctica entre el llenguatge, el coneixement i l'estructura social.<ref name=":0"/>
 
Basant-se en una [[etimologia]] complexa, Vico argumenta en l'''Scienza Nuova'' que la [[civilització]] es desenvolupa en un cicle recurrent (''ricorso'') de tres edats: el diví, l'heroic i l'humà. Cada època presenta característiques polítiques i socials diferents i pot caracteritzar-se per [[Trop (filosofia)|trops]] o [[recurs literari|figures de llenguatge]]. Els ''giganti'' de l'era divina es basen en la [[metàfora]] per comparar, i així comprendre, els fenòmens humans i naturals. En l'era heroica, la [[metonímia]] i la [[sinècdoque]] recolzen el desenvolupament d'institucions feudals o monàrquiques encarnades per figures idealitzades. L'edat final es caracteritza per la popularidad [[democracia]] i [[reflexió]] a través de la [[ironia]]; en aquesta època, l'ascens de la [[racionalisme (filosofia)|racionalitat]] condueix a la ''barbarie della reflessione'' o [[barbarisme]] de la reflexió, i la civilització descendeix una vegada més e} l'era poètica. Per tant, es pot dir que tota la història és la història de la pujada i la baixada de les civilitzacions, per la qual cosa Vico proporciona evidència —fins incloent els historiadors grecoromans—.
 
== Recepció ==
El treball principal de Vico va ser mal rebut durant la seva pròpia vida, però de llavors ençà ha inspirat un quadre de pensadors i artistes famosos, incloent [[Karl Marx]]<ref>{{it}} G. Zanetti, ''Vico eversivo'', Bologna, Il Mulino, 2011 (ed. digit.: 2011, doi: 10.978.8815/302175).</ref> i [[Montesquieu]].<ref>Reiner Grundmann, 1991. Marxism and Ecology. Oxford University Press</ref> Més endavant el seu treball va ser rebut més favorablement com en el cas de [[Lord Monboddo]] qui ho]va comparar a un tractat modern.<ref>Hobbs, Catherine, ''Rhetoric on the Margin of Modernity, Vico, Étienne Bonnot de Condillac, Monboddo'', Southern Illinois University Press, Carbondale, Illinois (1992)</ref>
 
[[Isaiah Berlin]] ha dedicat l'atenció a Vico com un crític de la [[Il·lustració]] i un important teòric humanista i de la cultura.<ref>Berlin, Isaiah, Vico and Herder: Two Studies in the History of Ideas, Chatto and Windus, 1976. Redwood Burn Ltd. isbn 7011-2512-8</ref><ref>Berlin, Isaiah, Three Critics of the Enlightenment: Vico, Hamann, Herder, Pimlico, 2000. isbn 0-7126-6492-0</ref>
 
''Scienza Nuova'' va ser inclòs per [[Martin Seymour-Smith]] en el seu llibre ''[[The 100 Most Influential Books Ever Written]]''.
El cicle històric proporciona l'estructura del llibre de [[James Joyce]], ''Finnegans Wake''. La relació intertextual entre ''Scienza Nuova'' i ''Finnegans Wake'' va ser posada de manifest per [[Samuel Beckett]] en el seu assaig ''Dante... Bruno. Vico.. Joyce''.publicat en O''ur Exagmination Round His Factification for Incamination of Work in Progress'' (1929), on Beckett va argumentar que la concepció de Vico del llenguatge també va tenir una influència significativa en el treball de Joyce. La noció de Vico de la ''lingua mentale commune'' (diccionari mental) en relació amb ''universale fantastico'' repercuteix en la novel·la de Joyce, que acaba enmig d'una frase, reafirmant el principi de Vico de la història cíclica.<ref>Verene, Donald Phillip. Vico and Joyce. Albany: State University of New York, 1987. Print</ref>
 
[[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] va traduir l'obra al castellà el 1941 per al [[El Colegio de México|Colegio de México]].
 
== Referències ==
2.116.183

modificacions