Diferència entre revisions de la pàgina «Secundino Delgado Rodríguez»

m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
'''Secundino Delgado Rodríguez''' ([[Santa Cruz de Tenerife]], [[1871]]<ref>Segons Manuel Suares Rosales nasqué en 1871 o 1872</ref>- [[1912]]) fou un polític canari, considerat el pare del [[nacionalisme canari]] modern. Fill d'un ferrater, el [[1885]] va emigrar a [[Cuba]], on va mantenir contactes amb [[independentisme|independentistes]] i [[anarquisme|anarquistes]], i més tard a [[Tampa]], [[Florida]], on hi treballà en una fàbrica de tabacs.<ref>A "Secundino Delgado en Venezuela", Manuel Hernández González ens diu que Secundino treballaria de ferrer, mentre que en "Secundino Delgado y la emancipación cubana" Manuel de Paz Sánchez escriu que treballava en una fàbrica de tabacs. Va optar més per aquesta segona opció no només ja pel fet de Manuel de Paz dóna detalls sobre l'activitat de Secundino com a sindicalista entre els obrers tabaquers, sinó perquè després sí que ens presenta Secundino treballant de ferrer per a una empresa de transports però ja a Cuba </ref> Allí participà en el Círculo de Trabajadores i en la redacció del periòdic obrer ''El Esclavo'', setmanari anarquista que defensava la independència de Cuba. En els seus textos trobem de vegades referències a [[Mikhaïl Bakunin]] i a [[Piotr Kropotkin]]. S'ha especulat si arribà a conèixer el líder cubà [[José Martí]].
 
Participarà activament el 1895 en la vaga de tabaquers de Tampa, participant en les comissions sindicals i serà considerat un dels capitosts del conflicte, raó per la qual serà detingut amb altres activistes. Posteriorment es trasllada a [[Cayo Hueso]] i d'aquí torna a [[L'Havana]], Cuba, on treballarà com a ferrater en una empresa de transports, que compatibilitzarà amb la seva activitat política (raó per la qual serà acomiadat). Amb posterioritat serà acusat de l'elaboració de l'explosiu utilitzat en un atemptat contra la Capitania General de la Habana, si bé sembla poc probable que hagués estat implicat en aquesta acció en concret.
 
==Estada a Veneçuela==
En 1896 tornà uns mesos a [[Santa Cruz de Tenerife]] i tornà a marxar a [[Caracas]]. Serà a partir d'aquest moment quan comenci a ocupar-se de la "qüestió nacional canària". La seva formació política i ideològica té lloc a l'exili, i al seu retorn a Canàries, decideix bolcar la seva lluita cap a la independència de Canàries, aplicant la idea d'alliberament ''de les nacions oprimides''. Aquesta estada a les illes serà breu, car ha d'expatriar-se novament a causa dels moviments del general [[Valerià Weyler|Weyler]] per a ordenar el seu ingrés a la presó.
 
Ja a Veneçuela, començà a establir contactes amb la colònia canària resident a fi d'organitzar un moviment emancipatori canari i difondre aquestes idees (a través d'una publicació que es titularà ''[[El Guanche]]''). Aquesta vegada les persones amb les quals pren contacte procedeixen de la petita [[burgesia]] republicana de [[La Palma]], relacionades també amb la [[francmaçoneria]]: [[José Esteban Guerra Zerpa]], que havia treballat en el periòdic ''El Time'' i fundat el [[Diario de Avisos]] (més tard deixaria la direcció d'aquest periòdic, que evolucionaria cap al conservadorisme); i Francisco Brito Lorenzo.<ref>No està del tot clar la identitat del redactor del guanche que signa com A. Brito Lorenzo, però bé podria ser el personatge que es proposa a causa de la relació que aquest mantenia amb Esteban Guerra Zerpa</ref> No obstant això, a pesar que els seus col·laboradors no procedissin d'aquest ambient, Secundino mantindrà en aquesta etapa el seu discurs obrerista. Es funda així el periòdic El Guanche, amb Secundino com a director-redactor, el qual tindrà com lema ''només per les Canàries i per als canaris'', a causa de la prohibició que feia la legislació veneçolana sobre la participació estrangera en la política del país (que afectava també a la difusió de propaganda); això no impedeix que continuï signant articles on parli de l'internacionalisme i del proletariat com ''una sola família''.
 
Però El Guanche de cap manera es tracta d'un periòdic obrerista, i de fet parteix del seu finançament procedeix dels comerciants illencs de [[Veneçuela]], per tant no és igual el discurs de Secundino que el discurs [[populisme|populista]] i interclasista d'alguns dels col·laboradors. D'altra banda cal destacar que els redactors del Guanche aposten decididament per la independència de Canàries, rebutjant-se explícitament les propostes [[Moviment autònom|autonomistes]]. També ataca sovint el [[caciquisme]].
 
==Retorn a Canàries==
Secundino Delgado fou expulsat de Veneçuela el 1898 i tornà a Canàries. En aquests moments s'estan introduint els nous monocultius del [[plàtan de Canàries|plàtan]] o el [[tomàquet]], i alhora comença a aparèixer una tendència a la [[proletarització]] agrària i un creixement del proletariat urbà. També tindran una gran importància les activitats portuàries a Santa Cruz de Tenerife i [[Las Palmas de Gran Canària]]. El periodista i tipògraf [[José Cabrera Díaz]] promourà la creació d'associacions obreres,<ref>El paper de José Cabrera Díaz com el principal impulsor de l'associacionisme obrer a cCanàries comença a ser discutit</ref> i l'associació de tots els gremis de treballadors. Comença així una incipient consciència de classe i la idea d'unir a tots els treballadors masculins (si bé comencen a aparèixer tímidament algunes reivindicacions tendents a la igualtat entre sexes, properes al feminisme). Es forma així l'[[Associació Obrera de Canàries]], i el seu òrgan d'expressió, el periòdic ''El Obrero''. José Cabrera Díaz serà el president d'aquesta Associació en la qual també participarà Secundino Delgado.
 
Des de l'Associació Obrera de Canàries, Secundino i altres promouran la creació d'un partit obrer que es presentés a les eleccions. Sorgeix així el [[Partit Popular Autonomista]] (PPA), de caràcter interclassista i anticaciquista. El PPA es declarava com autonomista i negà que defensés la independència de Canàries. El PPA es presentarà a les eleccions municipals de [[1901]] sense assolir bons resultats. De totes maneres aconsegueix un regidor a Santa Cruz de Tenerife. Per no voler comprometre l'Associació Obrera de Canàries i el periòdic El Obrero a un partit concret, es decideix fundar un nou periòdic que es titularà ''[[Vacaguaré...!]]'', que tindrà una vida molt efímera. Els redactors d'aquest nou periòdic eren Secundino Delgado i [[Manuel Déniz]], amb algunes col·laboracions de José Cabrera Díaz. Aquest periòdic defensarà més o menys els mateixos postulats que el PPA.
 
En 1902 Secundino Prim fou detingut, acusat pel ministre de la Guerra, el general Weyler, de fabricar l'explosiu utilitzat en l'atemptat contra la Capitania General de l'Havana en 1896. Serà traslladat a la [[Presó Model de Madrid]], on serà visitat per l'anarquista [[Fermín Salvochea]] i per [[Nicolás Estévanez]]. Aquest període de presó seria després relatat pel mateix Secundino en el seu llibre ''Vacaguaré...! (Via-Crucis)'', publicat al [[Yucatán]] amb el pseudònim d'Antonio Rodríguez López (poeta palmer que havia publicat el relat ''Vacaguaré'', amb la història de [[Tanausú]] i la princesa Acerina). En aquesta etapa el discurs de Secundino torna a acostar-se a l'anarquisme i a l'independentisme.
 
A la seva sortida de presó després de ser posat en llibertat sense càrrecs, escriurà dos relats per a la publicació anarquista ''[[La Revista Blanca]]''. Tornarà a Canàries i anys més tard visitarà Nicolás Estévanez a l'Havana i publicarà a Mèxic el ja esmentat "Vacaguaré...! (Via-Crucis)". En [[1910]] torna a Canàries. En aquesta època moriren el seu fill i la seva filla, i al cap de poc, el [[1912]], moria Secundino Delgado a causa d'una tisi pulmonar.
 
==Obra i ideologia==
L'obra escrita de Secundino Dlgado es limita a una sèrie d'articles, alguns poemes i relats literaris i una obra autobiogràfica. En el seu pensament es troba present una certa influència de l'[[anarquisme]], si bé aquest no apareixerà igual de clar al llarg de tota la seva vida. També el mateix Secundino parlarà d'influències de [[Francesc Pi i Margall]]. El romanticisme es trobarà sempre present en els seus textos, carregat alhora de pessimisme, com s'observa en els seus contes i relats literaris. El seu ''guanxisme''és una reivindicació romàntica de la seva figura, considerant-se hereu moral de la seva lluitas, no hereu biològic. També s'ha de tenir en compte el seu caràcter internacionalista i de la unió d'alliberament nacional amb l'alliberament social.
 
Per a acabar caldria assenyalar una sèrie d'elements que se li atribueixen falsament a Secundino Delgado. Un d'ells és la bandera blava amb les 7 estrelles blanques, que ha arribat a ser denominada com la ''bandera de Secundino''; no obstant això Secundino no va tenir res a veure en l'elaboració d'aquesta bandera, i és molt poc probable que arribarà a utilitzar-la. Es tracta en realitat d'una bandera que va ser onejada a l'Ateneu de [[San Cristóbal de La Laguna|La Laguna]] a inicis del {{segle|XX}}. L'altre element és la fundació del [[Partit Nacionalista Canari]]. El PNC es funda el 1924 a l'Havana, Cuba, anys després que Secundino hagués mort. Si bé s'autoproclamarien hereus del seu pensament, en realitat les propostes capitalistes i burgeses del PNC poc tenien a veure amb les idees de Secundino, a pesar que el partit fos fundat per un antic col·laborador seu, José Cabrera Díaz, però els plantejaments que defensarà a Cuba ja no tenien cap element obrerista.
 
D'altra banda en el cas de Cabrera Díaz ens trobem que comença a defensar la independència (el PNC de Cuba era obertament independentista) quan surt de Canàries. El periòdic del PNC, El Guanche (Segona època), arribarà a publicar un text on es defensava la independència des d'un punt de vista marxista, de la necessitat d'un alliberament nacional unida a un alliberament social, i tornant a assenyalar-se el fet de la dependència d'Anglaterra que ja fos assenyalat en el seu moment per Secundino.
 
== Referències ==
== Bibliografia ==
* BRITO, Oswaldo. Historia del Movimiento Obrero Canario. Editorial Popular. Madrid. 1980.
* DELGADO, Secundino. El mejor de los mundos y otros relatos. [[Centro de la Cultura Popular Canaria]]. Tenerife. 1985.
* DELGADO, Secundino. ¡Vacaguaré...! (Vía-Crucis).. (Introducción: Oswaldo Brito y Julio Hernández). Editorial Benchomo. Canarias. 1980.
* FELIPE REDONDO, Jesús de. Orígenes del Movimiento Obrero Canario. Artemisa Ediciones. La Laguna. 2004.
* HERNÁNDEZ GONZÁLEZ, Manuel. Secundino Delgado en Venezuela. - "El Guanche" Inédito. Centro de la Cultura Popular Canaria. Canarias. 2003.
* PAZ SÁNCHEZ, Manuel de. Secundino Delgado y la emancipación cubana. El Pirácrata.
* SUARES ROSALES, Manuel. Secundino Delgado. Apuntes para una biografía del padre de la nacionalidad canaria. Editorial Benchomo. Canarias. 1980.
* SUARES ROSALES, Manuel. Secundino Delgado. Vida y obra del padre del Nacionalismo Canario. Centro de la Cultura Popular Canaria. Tenerife. 1990.
 
Articles de revistes:
 
*"Homenaje. Secundino Delgado". Tagrawla. La Revolución. Nº 1, noviembre-diciembre 2002. [[Azarug]] – Tamarant.
*"Primero de Mayo de 1901". Tierra de Fuego. Nº 3. Abril 2005.
{{Autoritat}}
2.318.021

modificacions