Senglar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant mapa de distribució, ja l'agafa de WD |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
| categoria_subdivisio = Subespècies
| subdivisio =
* ''S. s. castilianus''
* ''S. s. baeticus''
* ''S. s. scrofa''
* ''S. s. meridionalis''
* ''S. s. majori''
* ''S. s. attila''
* ''S. s. ussuricus''
* ''S. s. cristatus''
* ''S. s. vittatus''
* ''S. s. taivanus''
}}
El '''senglar''', '''porc senglar''' o '''porc salvatge''' (''Sus scrofa'') és un [[mamífer]] [[artiodàctil]] present a [[Europa]], que es diu així perquè menja glans, encara que també n'hi ha [[subespècies]] a [[Amèrica]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. És de mida mitjana, amb un [[cap (anatomia)|cap]] gros i allargat, amb [[ulls]] molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les del davant més llargues que les del darrere, a diferència del [[porc]] domèstic, que té més desenvolupada la part posterior del cos. En les representacions catòliques de l'[[edat mitjana]], el senglar encarnava valors negatius.<ref name="romànicobert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/capitells_romanics|consulta=11 gener 2014|títol=Interpretació dels capitells romànics|editor=Romànic Obert}}</ref> També es coneix com a ''porc fer'' o, en [[valencià]], ''porc javalí''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=javali|títol=javalí|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref>
Línia 19:
[[Fitxer:PeterMaas-India-MudumalaiNationalPark-WildBoar.jpg |miniatura|esquerra|''Sus scrofa cristatus'' en un parc nacional de Tamil Nadu]]
[[Fitxer:PigSkelLyd2.png|miniatura|esquerra|Dibuix d'un esquelet de senglar]]
* ''Sus scrofa castilianus'', a la major part de la [[península Ibèrica]], incloent-hi [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] (no hi ha senglars a les [[Balears]]).<ref name="félix">[[Félix Rodríguez de la Fuente|RODRÍGUEZ, F.]] ''Cuadernos de campo: El Jabalí''. Barcelona, 1978. Ed. Marín</ref> Té el pelatge format per cerres i borra. Té un major dimensió corporal i un pelatge més clar i espès.
* ''Sus scrofa baeticus'', a [[Andalusia]] i el sud de la península Ibèrica.<ref name="félix"/> Té solament cerres, és més petit que l'anterior, amb menys pèl i més negre.
* ''Sus scrofa scrofa'', la subespècie més comuna i estesa, la seva distribució original va de [[França]] fins a la part europea de [[Rússia]]; ha estat introduïda a [[Suècia]], [[Noruega]], els [[Estats Units]], l'[[Argentina]] i el [[Canadà]].<ref name="Nera"> {{cita llibre | autor = Scheggia, Massimo | títol=La Bèstia nera: Caccia al Cinghiale fra Mite, Storia i Attualità | any = 1999 | pàgines = 201 | isbn = 8825379048}} </ref>
* ''Sus scrofa meridionalis'': una subespècie petita pròpia de [[Sardenya]].
* ''Sus scrofa majori''; subespècie de petita grandària, però amb un crani més alt i ample, és pròpia d'[[Itàlia]] central i meridional, des que, el 1950, es va introduir ''S. s. scrofa''.
* ''Sus scrofa attila'': una subespècie molt gran que habita [[Romania]], [[Hongria]], [[Transsilvània]], i al [[Caucas]] fins al [[Mar Caspi]], se suposa que el senglar d'[[Ucraïna]], [[Turquia]] i de l'[[Iran]] pertany a aquesta subespècie.
* ''Sus scrofa ussuricus'': subespècie pròpia del nord de l'[[Àsia]] i del [[Japó]].
* ''Sus scrofa cristatus'': subespècie de l'[[Àsia Menor]] i de l'[[Índia]].
* ''Sus scrofa vittatus'': subespècie pròpia d'[[Indonèsia]].
* ''Sus scrofa taivanus'': subespècie de [[Taiwan]].
El [[porc]] domèstic és considerat amb freqüència una subespècie més: ''[[Sus scrofa domestica]]''.
Línia 34:
== Morfometria ==
[[Fitxer:2010 07 19400 7206 Wenshan District, Taipei, Zoo, Sus scrofa taivanus, Formosan wild boar, Taiwan.JPG| 120px|Subespècie de Taiwan]]
* '''Longitud del cos:''' 120 cm
* '''Longitud de la cua:''' 22 cm
* '''Alçada fins a la creu:''' 65 cm
* '''Pes:''' els mascles entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65 kg.
[[Fitxer:Skull of a wild hoag.png|miniatura|esquerra|Dibuix d'un crani de senglar]]
El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gros i d'[[ulls]] molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per [[selecció artificial]] ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.
Línia 69:
== Aspectes culturals ==
El senglar té en moltes cultures indoeuropees un alt simbolisme pel seu lligam al [[bosc]]. Ocupava un paper central entre els gals, ja que la seva caça s'associava amb la lluita entre el món terrenal i el diví.<ref>{{ref-llibre|cognom=Chevalier|títol=Diccionario de Símbolos|editorial=Herder|any=2000}}</ref> Aquest paper és recollit paròdicament en els còmics d'Astèrix, on [[Obèlix]] passa gran part del seu temps buscant-ne o menjant-ne.
El [[senglar de Calidó]] és un dels monstres de la mitologia grega i la seva ferocitat pot estar a l'origen de la transformació en símbol negatiu pels cristians medievals. [[Gullinbursti]] és un senglar de la mitologia escandinava que participa parcialment d'aquestes connotacions
Línia 82:
== Bibliografia ==
* Oliver, W. & Leus, K. (2008). Sus scrofa. En: UICN 2008. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades UICN.
* Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasores més danyines del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialista d'Espècies Invasores (GEEI), un grup especialista de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de la Unió Mundial per la Naturalesa (UICN), 12pp. Primera edició, en anglès, treta juntament amb el número 12 de la revista Aliens, Desembre 2000. Versió traduïda i actualitzada: Novembre 2004.
* Scheggi, Massimo (1999). La Bestia Nera: Caccia al Cinghiale fra Mito, Storia e Attualità. pàg. 201. {{ISBN|8825379048}}.
* Wow, Taipei Zoo
* Fernández-Llario, P. (1996). Ecología del jabalíes en Doñana: parámetros reproductivos e impacto ambiental. Tesis Doctoral, Universidad de Extremadura, Cáceres.
Fernández-Llario, P. (2005a). The sexual function of wallowing in male wild boar (Sus scrofa). J Ethol., 23: 9-14.
Fernández-Llario, P. (2005b). Environmental correlates of nest site selection by wild boar Sus scrofa. Acta Theriol., 49: 383-392.
* «Cocina patagónica: comidas típicas de la Patagonia». I Turística Patagonia.
== Vegeu també ==
* [[Exèrcit micènic#Cascs|Cascs micènics]]. Casc defensiu d'ullals de senglar.
== Enllaços externs ==
| |||