Canya (planta): diferència entre les revisions

En un país on no existia la [[pedra]] ni la [[fusta]], els únics materials de construcció que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se'n servien per a realitzar les primeres construccions, de la forma següent: consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues línies paral·leles... Els feixos verticals s'inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap als altres formant una successió d'arcs... Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang... La casa de canyes o [[cabanya]] solia ser un túnel allargat, és a dir un recinte amb sostre de [[volta]]. Quan una d'elles s'encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l'escalfor; i així s'originarà l'arc. Per construir vertaders arcs n'hi havia prou en col·locar els rajols sobre una carcassa de canyes. El mateix procediment podia usar-se en la construcció de la volta.<ref>Deulofeu, Alexandre. Les cultures irano-sumèria-caldea, hittita i egípcia, ed. AACC i CEE 2005 {{ISBN|84-609-5660-1}} </ref>