Servei militar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
El '''servei militar''' (popularment també dit '''mili''') és una prestació de serveis en un [[exèrcit]] o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un [[reclutament]] forçós (servei militar obligatori).
El servei militar obligatori ha estat la forma bàsica de reclutament de les forces armades a la major part d'Europa i d'Amèrica des de la [[Revolució Francesa]] fins a la dècada de 1990, a partir de la qual tendeix a imposar-se el model d'exèrcit professional voluntari, tradicional del món anglosaxó.
Un terme estretament relacionat amb el de servei militar obligatori és el de '''lleva''', que designa l'acció de reclutament, així com el nombre de reclutes cridats a files cada any.
La forma més comuna de '''servei militar obligatori''' consisteix a forçar la població civil masculina (en alguns estats, com ara [[Israel]], també la femenina), en arribar a la majoria d'edat, a passar un temps enquadrat a les forces armades.
Tècnicament, es considera que el servei militar abraça tant el període de servei actiu com el període de reserva; popularment només el període de servei actiu acostuma de ser percebut com a servei militar.
En la forma clàssica, el '''servei actiu''' consta de dues etapes principals:
* [[instrucció militar]], en què el [[civil]] incorporat és considerat encara '''recluta'''; és el període de concentració en un campament o altre recinte militar, dedicat a l'ensinistrament en l'ús d'armes, immersió en la disciplina militar i, en general, familiarització amb altres matèries relacionades amb l'exèrcit.
* jura de bandera, moment en què hom passa de recluta a [[soldat]] pròpiament dit; i període de vida casernària adscrit a una [[unitat militar]] concreta, amb el doble objectiu d'acabar d'integrar-se en la vida militar i d'engruixir les unitats, que altrament estarien en quadre.
En total, el temps de '''servei actiu''' tradicionalment havia voltat els dos anys; avui dia pot variar, segons els estats, entre els quatre mesos (com ara a [[Dinamarca]]) i els quatre anys (com ara a [[Egipte]]).
Conclòs el servei actiu, hom torna a la vida civil, però incorporat a la [[reserva militar]]; és a dir, es passa a ésser '''reservista''', susceptible d'ésser cridat a files en cas necessari: si hom decreta la mobilització de la seva lleva, el reservista ha d'incorporar-se ràpidament a la unitat en què prestà el servei, o bé allà on li sigui indicat.
El civil deixa d'ésser militarment mobilitzable a alguna edat prefixada legalment; en general, entorn dels quaranta anys.
El reclutament obligatori, doncs, pot prendre dues formes bàsiques:
* servei ordinari, de temps prefixat: el definit fins ací.
* servei per a un període indefinit de temps en el context d'una mobilització de forces en temps de guerra i que normalment s'imposa als homes dins uns marges d'edat més amplis que l'anterior (mobilització per lleves). Un exemple és la coneguda com a [[Lleva del biberó]] (o ''Quinta del biberó'') de finals de la [[Guerra Civil espanyola]].
La negativa a la realització del servei militar obligatori s'enquadra en l'anomenada [[Objecció de consciència al servei militar|objecció de consciència]].
| |||