Sestos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2018}}
'''Sestos''' (''Sestus'', Σηστός) fou la principal ciutat del [[Quersonès Traci]], situada enfront d'[[Abydos]]. Fou el lloc habitual de pas d'Europa a Àsia durant segles fins que els romans van canviar a [[Cal·lípolis (Calàbria)|Cal·lípolis]] que des d'aleshores fou la ciutat principal de la regió.
La ciutat fou famosa en poesia per la història d'[[Hero]] i [[Leandre (mitologia)|Leandre]]. Però la seva fama històrica és deguda al fet que fou aquí on el rei [[Xerxes I de Pèrsia]] va construir el pont per creuar l'[[Hel·lespont]] amb l'exèrcit, quan era governada pel tirà [[Artaictes]] ([[480 aC]]).
Línia 6:
Després de la batalla de [[Mycale]] els atenencs van voler recuperar el Quersonès i van assetjar Sestos on s'havien fet forts els perses, però que no estava ben preparada per la defensa. La guarnició persa va resistir durant mesos fins que a la primavera del [[478 aC]] els atenencs hi van entrar quan la gana va fer revoltar els habitants; el governador persa Artaictes i la major part dels perses van fugir a la nit i els habitants van obrir les portes.
Va romandre a mans d'[[Atenes]] fins a la batalla d'[[Egospòtams]] ([[404 aC]]), i llavors com altres ciutats del Quersonès va passar als espartans, aliats perses; quan va esclatar la guerra entre Esparta i Pèrsia, Sestos va agafar el partit dels espartans i va rebutjar l'ordre de [[Farnabazos II]] d'expulsar la guarnició lacedemònia. Llavors fou assetjada per [[Conó (almirall)|Conó]] ([[394 aC]]) però no va poder ser ocupada.
El [[387 aC]], d'acord amb la [[pau d'Antàlcides]], va recuperar la seva independència, però els perses no van tardar a imposar el seu domini i quan torna a ser esmentada estava sota domini del sàtrapa [[Ariobarzanes de Dascilios]] que estava en guerra amb el rei Cotis dels [[odrisis]] (vers [[362 aC]]). Aquest va assetjar la ciutat per va haver d'aixecar el setge davant les forces unides de Timoteu i Agesilau.
És possible que per aquest servei el sàtrapa persa hagués donat la ciutat a Atenes (i alguna altra ciutat) cosa que sembla entranya; s'hauria revoltat contra el perses (o contra els atenencs) i s'hauria sotmès a Cotis però el seu successor Cersobleptes va entregar tot el Quersonès amb Sestos a Atenes el [[357 aC]].
Com que la ciutat refusava sotmetre's a Atenes, aquesta va enviar a [[Cares (general)|Cares]] ([[353 aC]]) per la seva conquesta i fou presa per assalt i tots els habitants mascles foren executats.
Després d'això les notícies desapareixen, però no devia tardar a caure en mans dels macedonis. [[Alexandre el Gran]] va reunir aquí les seves tropes per anar a Àsia ([[334 aC]]).
Línia 18:
El rei [[Filip V de Macedònia]] en el tractat de pau amb Roma, va haver d'evacuar Sestos, que fou una de les peticions que els rodis van fer als romans, ja que els interessava el lliure comerç cap a la mar Negra.
El [[191 aC]] es va declarar per [[Antíoc III el gran]] i els romans la van assetjar el [[190 aC]] i es va rendir.
Després fou una ciutat sota domini romà d'alguna mena. Degué desaparèixer al final de l'Imperi en els atacs dels gots.
| |||