Setge d'Arbuna (737): diferència entre les revisions

{{Conquesta Omeia d'Hispania}}

El '''Setge d'Arbuna''' de [[737]] s'esdevé després de la [[batalla de Tours]], les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arle]]<ref>

i l'aliança del duc [[Mauront]] amb el [[valí]] [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] en contra dels francs<ref>

obligaren [[Carles Martell]] a promoure una nova expedició contra el [[Llista de valís d'Arbuna|valiat d'Arbuna]], aplegà un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]], [[Setge d'Avinyó (737)|cremà Avinyó]] després de la seva captura<ref>

i travessà el [[Roine]], passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà [[Athima]], general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa. [[Carles Martell]] decidí començar la conquesta de [[Septimània]] per aquesta ciutat que era la principal i més forta dels sarraïns al nord dels [[Pirineus]]. Narbona estava tallada per un braç del [[riu Aude]] que desaiguava a un estany proper que comunicava amb la mar pel port Nou (de la Nouvelle), que després fou el port de Saint-Charles; mercès a aquesta canal es podien fer entrar vaixells de càrrega grans fins al centre de la vila; per impedir-ho Carles féu construir fortificacions en forma de cap d'esperó als dos costats del riu, formant una circumval·lació, i aixecà les màquines de setge contra la plaça.

 

Mentre Carles Martell seguia vigorosament el setge, el [[valí]] de l'Àndalus, [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]], advertit del perill que corria la ciutat, comprengué que de la seva salvació depenia la sort de Septimània i decidí enviar ajuda; immediatament hi envià un contingent sota comandament d'[[Amir ibn Ailet]] per socrrer la ciutat.<ref>

Amir, per accelerar la seva marxa i evitar el passos dels Pirineus sens dubte vigilats, hi anà per mar. Arribà al port Nou i remuntà el riu però es trobà amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors desembarcà i decidí anar a Narbona per terra. Carles no volia permetre que arribés a la ciutat. Quan sabé de la seva arribada (un diumenge) deixà una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es dirigí contra els que arribaven. Es trobaren en una vall de les [[Corbièras]] (francès les Corbières), prop d'un antic palau visigot que portava el nom de Corbièras. Amir agafà posicions avantatjoses prop del rierol de Berre, entre Salses (Ville-Salse) i Sijan (Sigean), a uns 2 km de la mar i a uns 10 km al sud de Narbona, i fou atacat amb fúria pels francs sense temps de reconèixer el terreny. Els sarraïns sorpresos, aguantaren el primer atac però Carles en persona avançà i matà de pròpia mà al general Amir i les seves forces es desbandaren; perseguits pels [[francs]], aquests feren una carnisseria; els que es tiraren a l'aigua de l'estany foren perseguits per alguns bots que els francs havien aconseguit i seguiren matant musulmans; els que no moriren per les armes franques, moriren ofegats o foren fets presoners i pocs aconseguiren arribar als seus vaixells. Aquest enfrontament és conegut com a [[batalla de la Berre]].

 

 

== Referències ==

== Bibliografia ==

[[Categoria:Narbona]]

[[Categoria:Batalles del valiat d'Arbuna]]