Sibil·la de Cumes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
La suposada cova de la sibil·la —coneguda com l'''[[antre]]''— era sota de la ciutadella de [[Cumes]]. Encara és descrita al {{segle|II|s}} com una basílica artificial excavada a la roca, amb reserves d'aigua i cambres, on els profetes donaven els oracles. La cova fou destruïda durant el setge de la ciutat pel general [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] [[Narsès]]. El 1932, Amedeo Maiuri identificà una cova com a l'«antre de la Sibil·la», tot i que la cambra interior després es va identificar com una cambra mortuòria paleocristiana.
Segons la llegenda, [[Enees]] havia consultat la sibil·la cumana a la recerca de consell. Es deia que aquesta sibil·la tenia al seu càrrec els [[Llibre sibil·lí|llibres sibil·lins]], nou volums de profecies suposadament fetes en diferents èpoques per diverses sibil·les.
Segons la llegenda, la sibil·la cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, [[Tarquí el Superb]], i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu per exorbitant; després d'això la sibil·la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la sibil·la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, car no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals.
Des d'aleshores, els [[llibres sibil·lins]] van ser preservats amb cura pels romans, que els van fer dipositar al Capitoli, on eren consultats pels sacerdots en temps de gran crisi, per aprendre els ritus apropiats amb els quals calmar els déus irats.
| |||