Sighișoara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
 
== Història ==
A partir del {{segle|X}} la regió va restar sota control dels hongaresos, que van dominar les poblacions autòctones i que al {{segle|XIII}} van portar pobladors saxons per establir-los a la regió (aquests nouvinguts eren majoritàriament artesans i comerciants) i perquè participessin activament en el manteniment del seu domini a la regió i defensaren les fronteres. Segons el cronista [[Krauss]] s'esmenta un assentament saxó a prop de Sighișoara ja cap a l'any [[1191]]. Vers l'any [[1280]] surt documentada la població, anomenada com a ''Castrum Sex'' i l'any [[1298]] surt anomenada en alemany amb el mot ''Schespurch''.
 
A partir del {{segle|X}} la regió va restar sota control dels hongaresos, que van dominar les poblacions autòctones i que al {{segle|XIII}} van portar pobladors saxons per establir-los a la regió (aquests nouvinguts eren majoritàriament artesans i comerciants) i perquè participessin activament en el manteniment del seu domini a la regió i defensaren les fronteres. Segons el cronista [[Krauss]] s'esmenta un assentament saxó a prop de Sighișoara ja cap a l'any [[1191]]. Vers l'any [[1280]] surt documentada la població, anomenada com a ''Castrum Sex'' i l'any [[1298]] surt anomenada en alemany amb el mot ''Schespurch''.
[[Fitxer:Sighisoara_IMG_5622.jpg|miniatura|esquerra|Torre del rellotge]]
 
Linha 11 ⟶ 10:
L'any [[1453]] el noble valac [[Vlad Țepeș]] es trobava exiliat a [[Transsilvània]] en aquesta ciutat i es va arribar a emetre moneda i per primera vegada s'esmenta el nom en [[romanès]] de Sighișoara.
 
Al llarg dels {{segle|XVI}} i {{versaleta|xvii}} la ciutat va experimentar un continu creixement econòmic, ja que tenia uns 15 [[gremi]]s d'oficis i més de 20 mestres artesans. La ciutat en aquell període era un important focus cultural i econòmic; hi va arribar a residir l'escultor barroc [[Elias Nicolai]]. La ciutat estava controlada pels nobles hongaresos, que sota el títol de príncep de Transsilvània exercien el seu domini en la regió. Amb els continus enfrontaments entre hongaresos, polonesos, austríacs i turcs otomans la ciutat va patir atacs al llarg dels {{segle|XVII}} i {{versaleta|xviii}}. A la plana propera d'[[Albeşti]] va produir-se la [[Batalla de Segesvár]], en què l'exèrcit revolucionari romanès va derrotar l'exèrcit hongarès, que estava comandat per [[Józef Bem]]. A l'any següent es va produir una batalla entre l'exèrcit hongarès i l'exèrcit rus i en què es creu que el poeta hongarès [[Sándor Petőfi]] va morir.
 
La ciutat va romandre sota control [[austrohongarès]] fins després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], quan va passar a integrar-se dins del [[Regne de Romania]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] una bona part dels joves alemanys de la important comunitat germànica de la ciutat van enrolar-se als exèrcits d'[[Adolf Hitler]] i van participar activament en les campanyes militars. Amb la derrota de l'Alemanya nazi i l'adveniment del comunisme a [[Romania]] la situació dels gairebé 15.000 alemanys de la ciutat es va deteriorar, fins a tal punt que un 90% de la comunitat va emigrar a [[Alemanya]] tan bon punt el règim comunista va caure al desembre de [[1989]].