Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Serrahima i Villavecchia»

-actualitat
(-actualitat)
{{Actualitat|mort}}{{Infotaula persona
|sepultura = [[Cementiri de Montjuïc]] (agrup. 4a, Via Sant Josep, tomba menor 184)<ref>[https://www.cbsa.cat/localitzacio-de-difunts/?Cementiri=2&showDeceased&dec=Tzo4OiJzdGRDbGFzcyI6MjI6e3M6Mzoibm9tIjtzOjU6IkxMVUlTIjtzOjc6ImNvZ25vbTEiO3M6OToiU0VSUkFISU1BIjtzOjc6ImNvZ25vbTIiO3M6MTI6IlZJTExBVkVDQ0hJQSI7czo3OiJyZWNpbnRlIjtzOjA6IiI7czoxMToiZGVwYXJ0YW1lbnQiO3M6MDoiIjtzOjk6ImFncnVwYWNpbyI7czoyOiIwNCI7czoxMToidmlhem9uYWlsbGEiO3M6MzoiMDQwIjtzOjU6InRpcHVzIjtzOjM6IjQwMCI7czo2OiJjbGFzc2UiO3M6MDoiIjtzOjM6Im51bSI7czozOiIxODQiO3M6MTA6Im51bU1vc3RyYXIiO3M6MzoiMTg0IjtzOjM6ImJpcyI7czowOiIiO3M6MzoicGlzIjtzOjE6IjAiO3M6MTM6Im5vbV9jZW1lbnRpcmkiO3M6OToiTU9OVEpVw49DIjtzOjExOiJub21fcmVjaW50ZSI7czowOiIiO3M6MTU6Im5vbV9kZXBhcnRhbWVudCI7czowOiIiO3M6ODoibm9tX2lsbGEiO3M6MTM6IlZJQSBTVC4gSk9TRVAiO3M6MTM6Im5vbV9hZ3J1cGFjaW8iO3M6MTc6IkFHUlVQQUNJw5MgUVVBUlRBIjtzOjE5OiJub21fdGlwdXNfc2VwdWx0dXJhIjtzOjExOiJUVU1CQSBNRU5PUiI7czo5OiJpZF9kaWZ1bnQiO3M6NToiOTQ1NjkiO3M6NDoiYXV4NCI7czowOiIiO3M6MTI6Im5vbV9jb21wbGVydCI7czoyOToiU0VSUkFISU1BIFZJTExBVkVDQ0hJQSwgTExVSVMiO30=&width=1019 Ubicació]</ref>}}
'''Lluís Serrahima i Villavecchia''' ([[Barcelona]], 19 d'agost de [[1931]]<ref>{{ref-web |url=https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/3/536 |consulta=26 juliol 2020 |títol=Sardanes escrites |editor=Porta Sardanista}}</ref> - [[26 de juliol]] de [[2020]]<ref name="ccma">{{ref-notícia |títol=Mor Lluís Serrahima, pioner de la nova cançó i autor de "Què volen aquesta gent?" |publicació=324 |url=https://www.ccma.cat/324/mor-lluis-serrahima-pioner-de-la-nova-canco-i-autor-de-que-volen-aquesta-gent/noticia/3039201/ |consulta=26 juliol 2020 |data=26 juliol 2020}}</ref>) fou un escriptor català, promotor del grup [[Els Setze Jutges]] dins el moviment de la [[Nova Cançó]] catalana.<ref>{{GEC}}</ref> Fill de [[Maurici Serrahima i Bofill]] i de Carme Villavecchia i Dotti, es va llicenciar en dret. El seu article ''Ens calen cançons d'ara'', publicat el [[1959]] a ''[[Germinàbit]]'' és considerat el text fundacional del moviment.<ref name="ccma" />