Sistema semipresidencialista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
[[Fitxer:Forms of government.svg|miniatura|400px|Els sistemes semipresidencialistes es mostren en groc]]El '''sistema semipresidencialista''', '''semipresidencialisme''', '''democràcia semipresidencialista''' o '''república semipresidencial''', és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern. Difereix del [[sistema parlamentari]] atès que el president és elegit per vot popular i no és només una figura representativa cerimonial. Per altra banda, difereix del [[sistema presidencialista]] atès que existeix el concepte de primer ministre, el qual té responsabilitats davant de la [[branca legislativa]] del govern.
 
Els poders el president i el primer ministre es divideixen de manera diferent en cada país que utilitza aquesta forma d'organització política. Per exemple, a [[França]], el president n'és responsable dels afers estrangers mentre que el primer ministre n'és responsable dels afers nacionals. En aquest cas, però, la divisió de poders entre el primer ministre i el president no s'esmenta a la constitució, sinó que ha evolucionat com a convenció política. Per contra, a [[Finlàndia]], el sistema polític del qual emula el sistema francès, la divisió de poders és clarament expressada a la constitució: "les polítiques estrangeres són encapçalades pel president en cooperació amb el gabinet".
 
Els sistemes semipresidencialistes poden tenir períodes de cohabitació, en què el primer ministre i president són elegits de manera separada i de partits rivals. Això permet la creació d'un sistema efectiu de verificació i balanç, comú al [[sistema presidencialista]]. No obstant això, també pot crear una forta tensió política entre els dos partits en el poder.
 
Algunes nacions amb sistemes semipresidencialistes són: [[Azerbaidjan]], [[Egipte]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Pakistan]], [[Portugal]], [[Romania]], [[Rússia]] i [[Taiwan]] entre altres. [[Àustria]] i [[Irlanda]], segons les seves constitucions, atorguen fins i tot més poders als presidents. No obstant això, els presidents, per tradició, no els utilitzen, i funcionen ''de facto'' com a [[sistema parlamentari|sistemes parlamentaris]].
 
== Vegeu també ==