Hidroponia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Retocs
Línia 8:
La primera publicació sobre creixement de plantes sense sòl va aparèixer l'any 1627 al llibre ''Sylva Sylvarum'' escrit per Sir [[Francis Bacon]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Sylva Sylvarum, Or, A Natural History in Ten Centuries: Whereunto is Newly Added the History Natural and Experimental of Life and Death, Or of the Prolongation of Life : Whereunto is Added Articles of Enquiry, Touching Metals and Minerals, and the New Atlantis|editorial=J.R.|data=1670|llengua=anglès|nom=Francis|cognom=Bacon|nom2=William|cognom2=Rawley|edició=|lloc=Londres|pàgines=|isbn=}}</ref> El 1699, [[John Woodward]] publicà els seus experiment hidropònics fets amb plantes de [[menta]], i ja va comprovar que les plantes creixien millor amb aigua que no fos [[aigua destil·lada]] (ja que així tenien més nutrients).
 
Els investigadors descobriren al {{Segle|XIX}} que les plantes absorbien els nutrients essencials minerals en forma d'[[ions]] [[inorgànic]]s dins l'aigua. En condicions naturals el [[sòl]] actua com reserva de nutrients minerals però en si mateix no és essencial pel creixement de les plantes. Quan els nutrients minerals es dissolen en aigua, les arrels de les plantes són capaces d'absorbir-los. Quan els nutrients minerals necessaris s'introdueixen dins artificialment dins l'aigua, ja no cal terra perquè les plantes sobrevisquin. Gairebé totes les plantes terrestres poden cultivar-se en hidroponia. El conreu hidropònic és també la tècnica estàndard (per la simplificació que suposa) en l'ensenyament i recerca en biologia.
 
Cap a 1842, ja estava disponble una llista dels nou elements químics que es creien essencials per a les plantes i [[Julius von Sachs]] i [[Wilhelm Knop]], als anys 1859-65, van desenvolupar la tècnica de cultiu sense sòl.<ref name=DGHK/> Knop la veia principalment com una tècnica de recerca de lleis naturals i no com un mètode de conreu.<ref name="DGHK">{{ref-web|url=https://www.dghk.net/index.php?artikel=1294|títol=Das Hydrokultur System|editor=Deutsche Gesellschaft für Hydrokultur|consulta=26 maig 2020|llengua=alemany|data=}}</ref> El 1929, el professor William Frederick Gericke de la Universitat de Califòrnia a Berkeley creà una gran sensació en reeixer un conreu fora del sòl de [[tomàquet]]s.<ref>{{ref-web|cognom=Turner|nom= Bambi|títol=How Hydroponics Works|obra=HowStuffWorks.com. |url=http://home.howstuffworks.com/hydroponics.htm |data=setembre 2009|llengua=anglès}}</ref> També va ser Gericke qui introduí el terme ''hydroponics'' el 1937 en un article a la revista ''[[Science]]''.<ref>{{Ref-publicació|article=Hydroponics — Crop Production in Liquid Culture Media|url=https://www.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.85.2198.177|publicació=Science|data=1937-02-12|issn=0036-8075|pàgines=177–178|volum=85|exemplar=2198|doi=10.1126/science.85.2198.177|llengua=anglès|nom=W. F.|cognom=Gericke}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=William Frederick Gericke (b. 1882)|url=https://siarchives.si.edu/collections/siris_arc_383352|data=2016-12-06|consulta=2020-05-26|llengua=anglès|editor=Smithsonian Institution Archives|obra=Science Service Records}}</ref> Els investigadors Hoagland i Arnon van crear la solució de nutrients la «solució d'Hoagland» i que actualment encara es fa servir, modificada.
Línia 15:
 
== Aplicacions ==
[[Fitxer:Culture hors sol - Fraises (1).JPG|miniatura|CullturaCultura hidropònica de [[Maduixera|maduixes]]]]
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] les forces armades dels [[Estats Units]] produïren aliments hidropònics per a les tropes a les illes ermes del Pacífic el que podria haver sigut el primer cultiu comercial de productes hidropònics.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jones |nom=J. Benton |títol=Hydroponics: A Practial Guide For The Soilless Grower |url=http://books.google.cat/books?id=3uqIHH4dpAkC&pg=PA143&dq=world+war+II+hydroponics&hl=ca&sa=X&ei=YrPYUPC8FtKV0QWCkYCADQ&ved=0CEIQ6AEwAQ#v=onepage&q=world%20war%20II%20hydroponics&f=false |llengua=anglès |editorial=CRC Press |data=2005 |pàgines=p.143 |isbn=0849331676}}</ref> És una tècnica que comença popularitzant-se com que fa possible conjugar qualitat alimentària, rendiment econòmic i preservació del medi ambient. A la regió de [[Manacor]], per exemple, ja representa més del 80% de la producció total.<ref>{{Ref-publicació|títol=L'agricultura hidropònica: a la recerca del conreu vegetal més sa|url=https://www.dbalears.cat/balears/2003/02/09/86515/l-agricultura-hidroponica-a-la-recerca-del-conreu-vegetal-mes-sa.html|data=2003-02-09|cognom=Veny|nom=Caterina|publicació=dBalears|pàgines=}}</ref> S'hi veuen oportunitats econòmics per conrear verdures fresques en un entorn urbà i reduir així el transport,<ref>{{Ref-web|títol=Hidroponia o cultivar sense terra|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-primer-sector/hidroponia-o-cultivar-sense-terra/audio/1000890/|consulta=2020-05-25|editor=Ràdio Catalunya|data=30/04/2018|obra=El primer sector|format=àudio|llengua=}}</ref> el consum d'aigua i de pesticides amb un millor rendiment per metre quadrat que la cultura tradicional.<ref>{{Ref-publicació|article=Un invernadero hidropónico con capacidad para 10 millones de plantas|url=https://elpais.com/ccaa/2017/12/12/valencia/1513081835_702981.html|publicació=El País|data=2017-12-12|issn=1134-6582|llengua=castellà|nom=Cristina|cognom=Vázquez|pàgines=}}</ref> Al Centre d'Innovació Agronòmica (CIAM) a [[Montserrat (Ribera Alta)|Montserrat]] van obtenir un rendiment de 1,5 kg per m<sup>2</sup> d'enciam contra menys d'un kg amb cultura al terra.<ref>{{Ref-web|títol=Grupo Citrus desarrolla un nuevo método de cultivo que reduce un 60% el consumo de agua|url=https://valenciaplaza.com/grupo-citrus-desarrolla-un-nuevo-metodo-de-cultivo-que-reduce-un-60-el-consumo-de-agua|consulta=2020-05-26|llengua=castellà|nom=Xavi|cognom=Moret|editor=|data=12/12/2017|obra=Valencia Plaza}}</ref> També es fa servir a escala industrial per la cultura de [[marihuana]].<ref>{{ref-publicació|article= La Guàrdia Civil desarticula una banda i intervé prop de 6.000 plantes de marihuana en naus de Granollers|nom = Josep|cognom=Villaroya|data = 14 maig 2020| publicació =El 9nou}}</ref>
 
En viticultura ajuda per recuperar i reproduir varietats de raim ancestrals que es creien extingides, abans de transferir les plantes al camp.<ref>{{Ref-web|títol=Varietats autòctones: un canvi de paradigma|url=https://www.torres.es/ca/blog/varietats-i-regions/varietats-autoctones-un-canvi-de-paradigma|data=2016-09-21|consulta=2020-05-25|editor=Cellers Torres}}</ref> Una altra aplicació és la creació de [[Jardí vertical|jardins verticals]], que poden ser decoratius o utilitaris, i que en qualsevol cas milloren el microclima urbà.<ref>{{Ref-web|títol=Dels jardins de Babilònia al de CosmoCaixa|url=https://cosmocaixa.es/ca/p/de-los-jardines-de-babilonia-al-de-cosmocaixa_a377347|consulta=2020-05-25|editor=Fundació «La Caixa»|data=|obra=Activitats CosmoCaixa Barcelona}}</ref> S'utilitzen sistemes hidropònics per a plantes d'interior, perquè permeten tenir plantes sanes amb poc o gaire manteniment, com ara en oficis<ref>{{Ref-publicació|cognom=Garriga i Riu|nom=Jordi|article=El jardí a la feina|publicació=El Punt Avui - L'econòmic|url=http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/905561-el-jardi-a-la-feina.html?cca=1|data=18 octubre 2015|pàgines=28}}</ref> o per a la llar de persones que s'absenten sovint.<ref>{{Ref-llibre|títol=Bouwen met groen en glas : innovaties uit de glastuinbouw voor wonen en werken|url=https://www.worldcat.org/oclc/192117468|editorial=Æneas|data=2007|lloc=Boxtel|isbn=978-90-75365-86-3|cognom=Bergs|nom=John|llengua=neerlandès|pàgines=14|cognom2=et alii|edició=}}</ref> En hospitals a més fan possible profitaraprofitar l'efecte positiu de plantes ornamentals en el clima interior tot i controlar l'higiene, elmentre que amb terra surtresulta molt difícil.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Enzerink|nom=H.|article=Hydroculture for the decoration of houses, offices and hospitals [ornamental plants]|publicació=Proceeding 6th Int. Congress of SoillessCulture|url=|data=1984|pàgines=203-206|cognom2=Huisman|autor=|nom2=H.S.}}</ref> En format vertical redueixen la contaminació sonora, regulen la temperatura i ocupen poc espai.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Soro|nom=Selena|article=Jardins verticals per a l’urbanita modern|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/estils/Jardins-verticals-lurbanita-beneficis-mortalitat_0_1467453324.html|data=14/11/2015}}</ref>
 
== Tècniques ==