El Azd Uman van emigrar en part vers el [[680]] cap a Bàssora. Els que van restar van crear un emirat a [[Emirat de Zara|Zara]] al {{segle|IX|s}}. Els que es van establir a Bàssora es van unir als Azd Sarar i es van fusionar, i es van aliar als Rabia, fent part així dels grups oposats als tamimites.
El governador [[Ubayd-Al·lah Allah benibn Ziyad]] va trobar el suport dels Azd quan va morir el califa [[Yazid I]] ([[683]]) i els tamimites es van revoltar; en les lluites que van seguir va morir Masud[[Massud ibn Amr al-AtakiAtakí]], cap de la coalició dels Azd i els Rabia; finalment ''Ahnaf[[al-Àhnaf benibn Kays''Qays]], el cap tamimita, va poder posar orde i es va establir un ''[[modus vivendi]]'' però la situació va restar tensa i es va traslladar també al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] on la tribu dels Azd aliada als Rabia i dirigides pels [[muhallàbides]], va passar a ser la dominant.
Després de la desgràcia dels muhallàbides, els azd van contribuir a la derrota i mort de [[Qutayba ibn Muslim al-Bahili|Kutayba ibn MuslimMúslim]] ([[715]]) governador del Khorasan entre el [[705]] i la seva mort. Van exercir certa hegemonia a la província fins a la pujada al tron de Yazid II ([[720]]) però l'eliminació dels muhallàbides[[muhal·làbides]] va suposar la seva pèrdua d'influència i van quedar sota domini dels governadors de la tribu dels Kays o kaysites (qaysites). L'hostilitat dels Azd contra aquestos va debilitar a la dinastia omeia i fou una de les causes de la seva caiguda.
Cap al final de la dinastia, l'oposició dels Azd al governador de Khorasan [[Nasr ibn Sayyar]] ([[738]]-[[748]]), va facilitar l'arribada d'[[Abu Muslim-Múslim]] ([[748]]); també a Bàssora es va revoltar contra els omeies però foren derrotats pels tamimites, i això els va abocar en braços dels abbàssides.
