Diferència entre revisions de la pàgina «Ducat de Gandia»

m
bot: - fins la seua + fins a la seua
m (Robot posa la plantilla autoritat)
m (bot: - fins la seua + fins a la seua)
El [[1485]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís de Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el qual Gandia actuava com a penyora. Pere Lluís fou legitimat con a fill del cardenal [[Alexandre VI|Roderic de Borja]] per [[butlla]] del [[papa]] [[Sixt IV]] en [[1481]].
 
A la mort de [[Pere Lluís de Borja]] li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb [[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez]] (cosina de [[Ferran el Catòlic]]). D'aquest matrimoni va nàixer [[Joan II Borja|Joan de Borja i Enríquez]], el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]]. Des d'aquest any fins a la seua majoria d'edat, fou la duquessa [[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez]] qui actuà com a regent, desenrotllant una activa tasca en el desenvolupament cultural i econòmic del ducat. [[Joan II Borja|Joan de Borja i Enríquez]] fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. En [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, [[Carles Borja]], el qual contrau matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del [[Comtat d'Oliva|comte d'Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]].
 
En [[1520]], l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] l'inclogué com un dels vint-i-cinc ''Grandes de España'' de Primera Creació. En [[1693]] el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la [[Segona Germania]]. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluïsa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en [[1748]] el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de [[comte-duc de Benavente]], marit de na Maria Ignàsia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquessa.
1.134.608

modificacions