Hipòtesi de Prout: diferència entre les revisions

La '''hipòtesi de Prout''' diu que les [[massa atòmica|masses atòmiques]] dels [[element químic|elements químics]] són múltiples sencers de la massa atòmica de l'[[hidrogen]].<ref>William Prout (1815). «On the relation between the specific gravities of bodies in their gaseous state and the weights of their atoms». ''Annals of Philosophy'', 6: 321–330. [http://web.lemoyne.edu/~giunta/PROUT.HTML Edició digital]</ref> Com a conseqüència els [[àtom]]s de la resta d'elements químics estan formats per la condensació d'àtoms d'hidrogen, de manera que l'hidrogen és la substància primària, que anomenà ''protil'', derivat del grec πρῶτον, primer, i de ὒλη, matèria de la qual està fet tot segons els filòsofs grecs.<ref>William Prout (1816). «Correction of a mistake in the essay on the relation between the specific gravities of bodies in their gaseous state and the weights of their atoms». ''Annals of Philosophy'', 7: 111–13. [http://web.lemoyne.edu/~giunta/PROUT.HTML#prout2 Edició digital]</ref>

 

 

Les observacions que d’ençà del 1886 féu [[Eugen Goldstein]] sobre els [[raigs canals]], i les experiències amb [[camp magnètic|camps magnètics]] que en féu [[Wilhelm Wien]] el 1898, indicaren l’existència d’una càrrega elemental positiva, amb càrrega igual a la de l’[[electró]] ja descobert, però amb signe oposat, el [[protó]].<ref>{{GEC|0222154|Àtom}}</ref> Amb aquest descobriment i amb el descobriment que els àtoms dels diferents elements químics estaven constituïts per un nombre diferent de protons, donaren validesa a part de la hipòtesi de Prout.<ref name=Esteban /> Finalment, la [[fusió nuclear]] i, en concret, la [[nucleosíntesi estel·lar]] dels elements químics a partir de reaccions nuclears a l'interior de les estrelles partint d'hidrogen ([[cadena protó-protó]]), han confirmat també aquesta hipòtesi quant a l'origen dels elements químics. L'existència del [[neutró]] al [[nucli atòmic]], no considerat en la hipòtesi, l'existència dels [[isòtop]]s d'un mateix element químic, desconeguts per Prout, i el [[defecte màssic]], que es dóna en fusionar-se els nuclis, explicat a partir de la relació d'[[Albert Einstein]] [[Equivalència entre massa i energia|massa-energia]] en el context de la [[Relativitat especial|teoria de la relativitat restringida]], impedeixen que les masses atòmiques relatives siguin múltiples sencers de la de l'hidrogen.