Diferència entre revisions de la pàgina «Sunifred II de Cerdanya»

m
neteja i estandardització de codi
m (Robot posa la plantilla autoritat)
m (neteja i estandardització de codi)
Des del [[941]] Sunifred passà a exercir plenament les funcions comtals administrant directament el nucli territorial originari, la Cerdanya, el Conflent i el Berguedà. Cap al [[945]] Guifré s’encarregà de regir les terres de Besalú, el Vallespir i el Ripollès tot i que amb una actitud subordinada respecte al germà gran. L’any 957 es produeix a Besalú, una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert i promoguda pel comte [[Borrell II]] de Barcelona <ref>{{Ref-publicació|cognom = Benet i Clarà|nom = Albert|article = Una revolta Berguedana contra el comte Oliva Cabreta|publicació = L'Erol : revista cultural del Berguedà, setembre 1983|url = http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/169598/250122|data = |pàgines = 29-34}}</ref> i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf, culminà en l'assassinat de Guifré II. Sunifred va aconseguir dominar l'alçament amb un exèrcit propi i confiscà els béns dels revoltats. El 958 els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta i la comtessa Ava actuaren com a marmessors del difunt i Sunifred adjunta als seus comtats el de Besalú i el Vallespir. Des d’aleshores fins que morí governà sol la totalitat de les terres que altre temps havia aplegat son pare, bé que a vegades es féu ajudar del seu germà Oliba. Durant aquests anys, Sunifred II i Oliba I feren donacions a Isarn vescomte de Conflent (959) dels béns confiscats al traïdor Unifred i juntament amb Miró Bonfill permutaren béns amb l'abadessa Fredeburga de [[monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]] (964).
 
No tenint el comtat de Cerdanya un bisbat propi, Sunifred va tenir interès a fomentar la implantació i desenvolupament dels monestirs dels seus dominis. L’any [[944]], juntament amb el comte [[Gausfred I]] d’Empúries, va emparar les actuacions del prior Tassi, de [[Monestir de Sant Pere de Rodes|Sant Pere de Rodes]], per remuntar aquest monestir i fer-lo independent. També col·laborà en la fundació de [[Sant Pere de Camprodon]] amb el seu germà Guifré II de Besalú.
 
Pel desembre del [[951]] viatjà fins a [[Roma]] juntament amb el bisbe [[Guisad II|Guisad]] d’Urgell, l’abat Arnulf de Ripoll, l’abat de [[Abadia de la Grassa|La Grassa]], el prior Tassi de Sant Pere Rodes, el pròcer Sala, vicari de les Guilleries el qual seria fundador de [[Sant Benet de Bages]] i l’abat [[Cesari (abat)|Cesari]] de [[Santa Cecília de Montserrat]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = d'Abadal i de Vinyals|nom = Ramon|títol=Catalunya fa 1000 anys|url = |edició = 2a|llengua = català|data = 1988|editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = 84-393-1024-2}}</ref> A Roma,  el comte va obtenir del papa [[Papa Agapit II|Agapit II]] una confirmació de béns, a més del privilegi d’exempció, és a dir que no depenia de cap seu episcopal, cosa gens freqüent en aquella època.
 
== Mort de Sunifred ==
 
El 965, Sunifred II mor sense fills, ja que sembla que restà solter tota la vida. El govern dels comtats passà aleshores als seus germans: mentre Oliba esdevingué comte de Cerdanya, Miró ho fou de Besalú i Vallespir en dependència del germà gran
 
 
[[Categoria:Comtes de Cerdanya del casal de Barcelona]]
[[Categoria:Comtes de Besalú del casal de Barcelona]]
[[Categoria:Comtes de Conflent del casal de Barcelona]]
2.114.559

modificacions