Sàlvia: diferència entre les revisions

== Etimologia ==

El terme ''Salvia officinalis'' és una redundància de "planta medicinal que cura". Així ''Sàlvia'' prové de la combinació del mot [[llatí]] ''salvare'' (que cura) i l'epítet ''officinalis'' (medicinal) que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

== Ecologia ==

[[Camèfit]] en forma de mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm de longitud. És una planta d'[[Arrel (botànica)|arrels]] fasciculades que presenta una [[tija]] llenyosa, ramificada, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any, les quals poden atènyer de 20 a 50 cm de longitud. Té una escorça grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Les [[fulles]] són oposades i [[coriàcia|coriàcies]], la mida de les quals és molt variable però que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llança (lanceolada) i s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un [[pecíol]]. Presenten un marge dentat; són rugoses i espesses; i de color verd-grisós. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s'atenua a la base.

Les inflorescències són verticals i de tipus de raïm, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un verticil. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubulós el qual presenta els seus sèpals soldats (gamosèpala). La corol·la és de tipus bilabial, de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lòbuls i l'inferior amb tres lòbuls. És de color blau-violeta, rosat o blanquinós. L'[[androceu]] està constituït per 2 [[estam]]s fèrtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corol·la. Estan articulats a l'àpex a partir d'un connectiu filiforme, més curt que el filament, i amb dues branques desiguals.

* [[Flavonoide]]s: [[àcid glucosídic|glucosídics]] de luteolina i de l'apigenina.

== Usos ==

* En infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós.

* En perfumeria, cosmètica.

* En preparats farmacèutics.

* Als licors.

* Cicatritzant i bactericida: Per curar les ferides i les úlceres, afavoreix la cicatrització i impedeix que una ferida es pugui infectar.

* Estomacals, antidiarreiques i antivomitives: Contra les digestions pesades, la [[diarrea]] i els [[vòmits]] és un bon remei prendre tres tasses repartides al llarg de tot el dia de la [[infusió]] de fulles seques amb aigua.

* Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la [[menstruació]] i facilita el buidat, evitant els problemes que tot això ocasiona, com ara el mal de cap, mal d'estómac i retenció de líquids.

* Diürètica: Afavoreix l'eliminació de líquids del cos, per la qual cosa resulta interessant pel conjunt de malalties que milloren amb l'eliminació d'aigua i la consegüent eliminació de toxines, especialment l'àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, [[artritis]], [[reumatisme]], [[cel·lulitis]], etc.

* Hipoglucemiant: El seu ús disminueix la quantitat de sucre a la sang, resultant interessant a la [[diabetis]].

* Dolors musculars: Resulta molt útil com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com la [[fibromiàlgia]].

Com que presenta una gran concentració de principis actius, cal utilitzar-la exclusivament en la dosi adequada i en ús extern, ja que si se supera la quantitat permesa resulta extremadament verinosa.

== Referències bibliogràfiques ==