Sèrie (arxivística): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
 
Les sèries descriuen competències, funcions i activitats del productor, i acostumen a estar formades per més d'una unitat documental. Responen a una mateixa tipologia i fins i tot assumptes i matèries similars, oferint una informació seriada.<ref>''Manual d'arxivística i gestió documental'', 2009, pàg. 83 i 87 </ref> L'agrupació dels documents en sèries resulta la unitat fonamental d'organització d'un [[fons documental|fons]].<ref>Heredia, 2003, pàg. 113 </ref>
El concepte més genuí de sèrie la defineix com el conjunt d'unitats documentals homogènies acumulades en un període i relatives a un tipus d'activitat o assumpte, resultat d'una activitat administrativa determinada. Genera, doncs, una determinada tipologia documental. La sèrie pot tancar-se quan es canvia aquesta activitat o el procediment.
 
També pot ser el resultat d'agrupar documents segons un procés de classificació, conservació o ús, recaient la seva homogeneïtat en criteris pràctics o de classificació atenent a les característiques externes o internes dels documents. Heredia fa dues distincions, les sèries naturals i les sèries artificials que a vegades es troben als [[arxiu]]s i responen a l'agrupació temàtica, amb un origen arbitrari i amb finalitats particulars. Són sèries formades temps enrere que amb el pas dels anys s'han consolidat, però no responen a una similitud tipològica, i sí que responen a una unitat d'informació.<ref>Heredia, 1991, pàg. 147 </ref>
Línia 20:
== Tipologies de sèries ==
; Sèries obertes i tancades:<ref>''Manual d'arxivística i gestió documental'', 2009, pàg. 87 </ref>
# Sèrie oberta: l'activitat administrativa que la genera encara continua.
# Sèrie tancada: aquella que ha deixat de produir-se per la desaparició del subjecte productor o de l'activitat administrativa.
 
Línia 30:
; Segons el procés de la seva acumulació:<ref>Heredia, 2003, pàg. 109 </ref>
# Sèries directament produïdes, testimoni d'activitats pròpies
# Sèries rebudes d'altres productors per raó de competències que així ho estableixen.
# Sèries acumulades o heretades per raons d'herència de competències, integrades per expedients en tramitació o amb vigència administrativa.
 
== Vegeu també ==
Línia 46:
* Heredia Herrera, Antonia. ''Archivística General. Teoria y práctica.'' Sevilla: Diputación Provincial, Sevilla, 1991
* Heredia Herrera, Antonia. ''¿Qué es un archivo?'' Ediciones Trea, Gijón, 2003
* Lodolini, Elio. ''Archivistica. Principi e problemi.'' Franco Angeli, Milano, 1984 (6a ed.: 1992) (traducció al castellà de Mercedes Costa Paretas, Archivística. Principios y problemas. Anabad, Madrid, 1993.
* ''Manual d'arxivística i gestió gocumental.'' Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona, 2009.
* ''Manuel d'Archivistique. Théorie et pratique des Archives publiques en France.'' Ouvrage élaboré par l'Association des Archivistes Français. SEVPEN, Paris, 1970.
* ''Norma de Descripció Arxivística de Catalunya'' (NODAC). Subdirecció General d'Arxius, Barcelona, 2006.
* Núñez Fernández, Eduardo. ''Organización y gestión de archivos.'' Ediciones Trea. Gijón, 1999