Tariqa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
[[Fitxer:Istanbul - Monestir Mevlevi - Dervixos dansaires.JPG|miniatura|Dervixos dansaires de l'orde [[Mevlevi]]]]
[[Fitxer:MonastirRibat.jpg|miniatura|[[Ràbita]] de [[Monastir (Tunísia)|Monastir]], [[Tunísia]]]]
Una '''''tariqa''''' (en [[àrab]] '''طريقة''' ''ṭarīqah'', plural '''طرق''' ''ṭuruq'', "camí", "mètode") és una '''germandat''' o '''confraria sufí'''. Els practicants del [[sufisme]] estan agrupats en diferents germandats que persegueixen la ''purificació de l'ànima'' (''[[nafs]]''), la consecució del ''coneixement diví'' (''[[màrifa]]'') i la ''realització de la realitat divina'' (''[[haqiqa]]'') a través dels ensenyaments espirituals que ofereix la Revelació (l'[[Alcorà]] i la [[sunna]]), les dites i experiències d'altres [[profeta|profetes]] i [[sant]]s, i la pràctica d'un camí espiritual a través de la guia d'un mestre autoritzat (sovint anomenat [[xeic]]).
 
Hi ha diferents ordes sufís, repartits tant per l'orient com per l'occident del món islàmic, i alguns també són presents a Occident. La germandat més estesa geogràficament és segurament la [[Qadiriyya]], encara que en nombre de seguidors són també molt importants la [[Naqxbandiyya]], la [[Xistiyya]], la [[Xadhiliyya]], seguides d'altres com la [[Mevlevi]] ([[Mawlawiyya]]), la [[Bektaixi]], la [[Rifaïyya]] o la [[Halvetiyya]], i les branques que deriven de cadascuna d'aquestes són molt nombroses.
Línia 12:
==Organització==
La ''tariqa'' s'organitza al voltant del mestre espiritual, al qual es vinculen un o més deixebles. Als membres d'una ''tariqa'' se'ls denomina [[dervixos]] en [[turc]] i [[farsi]] i ''murid'' en àrab, encara que hi ha altres denominacions que varien depenent de la regió. Cada deixeble o iniciat estableix un vincle (''baya'' o ''ahd'') amb un mestre que ha rebut al seu torn la iniciació d'un altre mestre a través d'una cadena iniciàtica (''[[sílsila]]'') que remunta, segons la tradició, fins al mateix profeta [[Muhàmmad]]. Comunament aquesta vinculació s'estableix a través de cadenes que remunten fins a l'imam [[Alí ibn Abi-Tàlib]], cosí i gendre del Profeta, o en el cas de la Naqxbandiyya, fins [[Abu-Bakr as-Siddiq]], el primer dels califes que van succeir Muhàmmad.
 
Encara que de vegades les diferents ''turuq'' s'han organitzat com a comunitats on el deixeble pot viure aïllat del món, no hi ha el monacat en el sufisme. La majoria dels mestres i vies aconsellen als deixebles viure una existència integrada en els seus diferents entorns, de forma més o menys participativa i, excepte en alguns casos anomenats ''mutayarridun'' ("els despresos"), solen tenir família i ocupacions mundanes. Pel que fa a la seva visibilitat, hi ha tendències on es prefereix la visibilitat i identificació i en altres on s'aconsella més aviat l'anonimat.