Teoria de l'elecció pública: diferència entre les revisions

En aquest ordre d'idees, són les [[constitució|constitucions]] dels Estats les encarregades de fer possible l'esmentat control. Això, que també sembla una [[veritat]] evident, no s'ha tingut en compte en la majoria dels països en els quals hi ha una norma constitucional més o menys coherent.

I és que en realitat lluny de configurar i/o de regular adequadament mecanismes de fiscalització entre electors i governs, les constitucions polítiques de les diverses nacions elaboren únicament controls a l'interior de l'Estat, emparats en el concepte de [[separació de poders]], concepte que resulta ser un [[pressupost]] necessari, però que no resulta ser suficient per conjurar la possibilitat d'un [[règim autoritari]].

Un cop aplicada l'anàlisi econòmica al comportament del [[funcionari]] públic, l'autor conclou que aquest, com a ésser [[raó|racional]], busca maximitzar la [[utilitat]] del seu càrrec, és a dir, obtenir el màxim profit d'aquest. I, com a resultat d'això, quan el funcionari és un polític amb un càrrec important, aquest buscarà crear les condicions adequades per poder ser reelegit, així com per procurar elevar la quota de [[Poder (sociologia) |poder]] de la qual gaudeix.