Tercer Orde Regular de Sant Francesc: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Història ==
 
A més de la fundació dels ordes dels [[Frares Menors]] i les [[clarisses]], sant Francesc d'Assís va voler donar també instruccions als laics que volien participar, sense fer-se religiosos, de l'espiritualitat i la regla dels seus ordes. Aquests laics serien el '''Tercer Orde de Sant Francesc''' (T.O.F.), anomenats també '''Orde Franciscà de la Penitència'''. Per a ells, Francesc redactà la ''Prima Lettera ai fedeli penitenti'' ([[1215]], ''Primera carta als fidels penitents''), la ''Seconda Lettera ai fedeli penitenti'' (''Segona carta'') i el ''Memoriale propositi'' o ''Regola antica'' ([[1221]], ''Regla antiga'').
 
La regla d'aquest moviment laic va ser elogiada per molts papes i aprovada definitivament per [[Nicolau IV]] amb la butlla ''Supra Montem'' del [[18 d'agost]] de [[1289]]. Al costat dels ''penitents'', que vivien al món, sense prendre l'hàbit, al llarg del segle XIII van néixer espontàniament comunitats de terciaris, que cercaven una implicació major en la pràctica franciscana de la vida evangèlica: el Tercer Orde es dividí, llavors, en '''[[Tercer Orde Secular de Sant Francesc]]''' (T.O.S., des de [[1978]] [[Orde Franciscà Secular]], O.F.S.) i en '''Tercer Orde Regular'''.
 
L'origen dels terciaris regulars és discutit: alguns n'atribueixen la fundació a Santa [[Elisabet d'Hongria]] el 1228; altres, a santa [[Angelina de Marsciano]] el 1395, que va establir a [[Foligno]] (Úmbria) un monestir franciscà de monges terciàries enclaustrades.
[[Bonifaci VIII]], amb la butlla ''Cupientes cultum'' de l'[[11 de juliol]] de [[1295]], va aprovar oficialment l'estil de vida comunitària i l'activitat pastoral dels [[terciaris franciscans regulars]], concedint-los llocs propis de culte. L'aprovació va ser confirmada per [[Joan XXII]] amb la butlla ''Altissimo in divinis'', promulgada el [[18 de novembre]] de [[1323]]; finalment, [[Nicolau V]], amb la ''Pastoralis officii'' ([[20 de juliol]] de [[1447]]) aprovà la federació de les fraternitats terciàries d'[[Itàlia]] com un [[orde religiós]] canònicament diferent al franciscà, que forma part de la [[família franciscana]] i amb un ministre general propi; els seus membres prenen vots solemnes.
 
==Actualitat==
 
Els terciaris regulars són presents a: [[Alemanya]], [[Croàcia]], [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Suècia]], [[Estats Units]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[Paraguai]], [[Perú]], [[Bangladesh]], [[Filipines]], [[Índia]], [[Sri Lanka]] i [[Sud-àfrica]]; estan organitzats en set províncies, sis viceprovíncies, quatre comissariats i tres delegacions. La cúria general és a la Basílica dels Sants Cosme i Damià de Roma.
 
Es dediquen, sobretot, a l'apostolat a les parròquies, a obres de misericòrdia per als necessitats, l'educació i la catequesi, les missions i l'apostolat mitjançant publicacions.
 
A final de [[2005]] l'orde comptava amb 198 convents i 883 frares, 569 dels quals [[prevere]]s.<ref>Dades de l'<nowiki>'</nowiki>''Annuario Pontificio per l'anno 2007'', Città del Vaticano, 2007, p. 1466</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Francesc d'Assís]]
* [[Família franciscana]]
* [[Orde Franciscà Secular]]
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.francescanitor.org/archivio/porta.html Lloc oficial de l'orde]
* [http://www.newadvent.org/cathen/14637b.htm#VI ''Third Order of St. Francis''] a la ''Catholic Encyclopedia''
 
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'apostolat]]
2.431.460

modificacions