Tercer Orde de Sant Domènec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21:
==Origen==
Va començar com un sistema de vida laic, els membres del qual seguien les directrius espirituals dels [[dominics]]. De fet, els laics s'agruparen, per iniciativa pròpia, en fraternitats per seguir els ideals de vida de l'orde religiós, però sense formar-ne part ni ésser religiós.
[[Munio de Zamora]], el setè mestre general dels Dominics, va formular una regla definitiva per a l'orde en [[1285]]. Segons ella, l''''Ordo de Poenitentia''' (Orde de Penitència, que era el nom que rebia aquest moviment laic) havia de ser regulat en cada lloc per un pare dominic<ref>Federici, "Istoria de cavalieri Gaudenti", Venice, 1787, Codex Diplomaticus, II, 35.</ref> i havia d'obeir el superior provincial de l'orde i els seus mestres generals. Aquesta regla va ser aprovada pel papa el 1405.
L'objectiu era permetre els laics aproximar-se a l'ideal de vida monàstica, vida apartada del món i dels seus mals. El 1923, la regla va ser modificada per a adaptar-la a les necessitats de la vida moderna. Altres reformes van fer-se en 1964, 1972 i 1985.
No va anomenar-se ''tercer orde'' fins després del segle XIII: eren coneguts com a '''Germans i Germanes de Penitència de Sant Domènec'''.
Simultàniament, va començar a existir un altre orde, en aquest cas militar: la [[Milícia de la Fe de Jesucrist]] o '''Militia Jesu Christi''', creada per a la defensa de l'Església contra els [[albigesos]] i també vinculada a l'orde dominic.
La unió dels dos grups, la Milícia de Jesucrist i l'Orde de Penitència, van donar lloc al '''Tercer Orde de Sant Domènec'''.
Els objectius eren la predicació i la penitència, el coneixement dels misteris de la fe i la seva difusió. En segon lloc, la defensa de l'Església i, finalment, la pregària en comú.
Avui, el Tercer Orde es pot dividir en dues branques:
Línia 39:
* la secular, amb membres casats o solters, clergues o laics, que viuen la seva vida com els altres, però que en privat practiquen l'austeritat, la pregària d'acord amb l'orde dominicà i en segueixen les directrius.
Les Terciàries conventuals es remunten als orígens de l'orde (habitualment, se cita el paper d'[[Emily Bicchieri]], el 1255.<ref>"Manual of Third Order of St. Dominic", London, 1871, 9.</ref> Els terciaris van arribar molt més tard, per obra del Père Lacordaire, en 1852.
La majoria de membres del tercer orde són seculars.
===Alguns dominicans laics coneguts===
| |||