Diferència entre revisions de la pàgina «Termes romanes»

m
neteja i estandardització de codi
m (Revertides les edicions de 88.24.171.124. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Història ==
Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius; precisament el nom de ''thermae'' deriva del [[grec antic|grec]] θερμός ''thermós'', 'calent', ja que a l'[[antiga Grècia]] ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
 
Amb el pas del temps, els romans van continuar amb aquesta tradició d'establiments balnearis entorn de fonts medicinals: d'aquesta mena, als [[Països Catalans]] en trobem exemples com les termes de [[Caldes de Malavella]] (l'antiga ''[[Aquis Voconis]]'') i [[Caldes de Montbui]] (''Aquae Calidae''). Però havia de ser sobretot durant l'[[Imperi Romà|Imperi]] quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'[[aqüeducte]]s que abastien les termes de les grans quantitats d'aigua que necessitaven.
 
De termes n'hi havia de dues menes, una de més senzilla destinada a la [[plebs]] i una altra de més luxosa per als [[patricis]], que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat.
[[Fitxer:Termes romanes2.jpg|miniatura|[[Banys Romans (Caldes de Malavella)|Termes Romanes]] de [[Caldes de Malavella]]]]
 
L'estructura interna típica de les termes era una successió de sales amb basses o ''piscinae'' a l'interior: el [[frigidari]] (''frigidarium'', d'aigua freda), el [[tepidari]] (''tepidarium'', d'aigua tèbia) i el [[caldari]] (''caldarium'' o ''calidarium'', d'aigua calenta). Els banys de vapor principals es trobaven al ''sudatorium'', i consistien en el ''laconicum'' (bany sec) i l'''assa sudatio'' (bany humit).
 
La calefacció de l'aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l'[[hipocaust]]. Aquest sistema consistia en un forn (''praefurnium'') que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (''suspensurae'') anomenada ''area''. La distància entre ambdós era d'uns 70cm aproximadament, això és, l'alçada mitjana de les ''pilae'', unes estructures de maó que suportaven el ''suspensurae''. D'aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels ''tubuli laterici'' o les ''tebulae mamatae'', uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l'interior de la sala. Així, l'alçada de les ''pilae'' determinava el grau d'escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en el tepidari (menys escalfor).
 
Seguint el recorregut més típic emprat en les termes romanes i iniciat en el caldari, els usuaris permetien l'obertura dels porus de la pell en les ''piscinae'', permetent la sortida de la suor. A continuació, i després d'haver retirat l'excés en un ''labrum'', s'untava la pell amb olis (''unguenta'') en una sala coneguda com a ''elaeothaesinus''. Finalment, el procés acabava amb la seva retirada mitjançant els anomenats ''strigulum'' (estrígils), uns estris de forma corba i de mig tub que rascaven la pell per a retirar els olis, en el ''destrictarium''. Aquest últim procés es podia dur a terme amb l'ajuda d'un esclau personal o bé un mateix si el seu nivell social no ho permetia. Després de la zona d'aigües calentes, el recorregut passava pel tepidari, on els porus es tancaven per acció de l'aigua tèbia. El procés d'higiene finalitzava en el frigidari, la zona d'aigües fredes.
 
Al voltant d'aquests espais principals n'hi havia altres d'accessoris:
* L{{'}}''apodyterium'' o ''apodyterion'', el vestidor, on hom podia guardar les seves pertinences en una espècie de "guixetes" anomenades ''stabilitores''.
 
* La [[palestra]] o gimnàs per a l'exericici físic. Aquest, a diferència del grec, es duia a terme seguint el model de la preparació física militar. Els principals exercicis que es realitzaven eren els següents: ''cursus'' (cursa), ''hasta'' (llançament de javelina), ''lucta'' (lluita, l'actualment anomenada [[lluita grecoromana]]), ''discus'' (llançament de disc), ''pila'' (exercicis amb bosses plenes de pedra a la manera de "pilotes") i ''saltus'' (salt d'alçada o de llargària), entre d'altres.
 
* La ''natatio'' (piscina a l'aire lliure per practicar la natació).
 
A l'interior de les termes més sumptuoses (com les de [[Termes de Dioclecià|Dioclecià]] o de [[Termes de Caracal·la|Caracal·la]], a [[Roma]]) s'hi podien trobar també petits [[teatre (edifici)|teatres]], ''[[thermopolium]]'', [[Biblioteca|biblioteques]], sales d'estudi, jardins porticats (''xystum'') i fins i tot botigues. Així i tot, algunes vil·les urbanes també disposaven d'aquestes instal·lacions per al gaudi propi i personal.
 
== Vegeu també ==
* [[Banys públics]]
*Els [[Banys romans (Bath)|Banys Romans]] de [[Bath]]
* Les [[Termes d'Antoní]], a [[Cartago]]
2.184.742

modificacions