Diferència entre revisions de la pàgina «Ducat de Gandia»

Sense canvi de mida ,  fa 3 mesos
m
bot: - legitimat con a + legitimat com a
m (bot: - fins la seua + fins a la seua)
m (bot: - legitimat con a + legitimat com a)
El seu fill [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]] continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]], el [[Monestir de Sant Jeroni de Cotalba]], reforma la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata]] i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com [[Ausiàs March]], [[Joanot Martorell]] o [[Joan Roís de Corella]]. Davant la seua manca de descendència, el ducat torna al patrimoni reial i el rei Alfons V li'l concedeix al seu germà, l'[[Joan el Gran|infant Joan]], quedant restabler que només a la mort del duc obraria la disposició en la seua plenitud. Així, a la mort d'[[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]], [[Joan el Sense Fe|Joan II]], ja aleshores rei de Navarra, pren possessió del Ducat en novembre de [[1425]]. El [[1439]] el dona a son fill, el príncep [[Carles de Viana]]. La [[Guerra Civil navarresa|guerra]] declarada entre pare i fill fa que al [[1451]] el ducat torne a Joan II, qui en dessembre de [[1461]] l'otorgarà a la seua segona esposa [[Joana Enríquez i Fernández de Córdoba|Joana Enríquez]].
 
El [[1485]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís de Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el qual Gandia actuava com a penyora. Pere Lluís fou legitimat concom a fill del cardenal [[Alexandre VI|Roderic de Borja]] per [[butlla]] del [[papa]] [[Sixt IV]] en [[1481]].
 
A la mort de [[Pere Lluís de Borja]] li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb [[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez]] (cosina de [[Ferran el Catòlic]]). D'aquest matrimoni va nàixer [[Joan II Borja|Joan de Borja i Enríquez]], el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]]. Des d'aquest any fins a la seua majoria d'edat, fou la duquessa [[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez]] qui actuà com a regent, desenrotllant una activa tasca en el desenvolupament cultural i econòmic del ducat. [[Joan II Borja|Joan de Borja i Enríquez]] fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. En [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, [[Carles Borja]], el qual contrau matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del [[Comtat d'Oliva|comte d'Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]].
1.134.617

modificacions