Constitució: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{polisèmia|constitució (desambiguació)}}
Una '''constitució''' és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un [[Estat (política)|estat]] o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels [[estat]]s, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels [[ciutadà|ciutadans]]. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.<ref>
De les constitucions, se'n fa ús en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els estats i llurs divisions administratives constituents, així com en els [[partit polític|partits polítics]], els [[sindicat]]s i les [[organització no governamental|organitzacions no governamentals]]. Els ordes religiosos es regeixen també per constitucions aprovades per la Santa Seu.
La constitució de l'[[Índia]] és la constitució escrita més llarga de qualsevol país sobirà al món,.<ref name="longest">{{ref-llibre|cognom = Pylee |nom = M.V. | títol = India's Constitution |editorial = S. Chand & Co. |any = 1997 |isbn = 812190403X }}
contenint 444 articles,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sarkar|nom = Siuli|títol=Public Administration In India|editorial = PHI Learning Pvt. Ltd.|url = http://books.google.cat/books?id=smahlYxg-8YC&pg=PA363|isbn = 9788120339798}}
12 capítols i 94 esmenes, amb 117.369 si prenem com a referència la seva versió en [[Anglès|llengua anglesa]],<ref name="lawmin_info">. {{ref-web|url=http://indiacode.nic.in/coiweb/welcome.html |títol=Constitution of India |consulta=2008-12-17 | editor=Ministry of Law and Justice of India |data= juliol de 2008}}
Generalment, les constitucions escrites modernes, confereixen poders específics a una entitat, organització o institució, esdevenint la condició primària o marc legal bàsic que suporta les limitacions de la mateixa organització. Segons el politòleg Scott Gordon, una organització política és constitucional en la mesura que conté mecanismes [[institució|institucionalitzats]] de control de poder per a la protecció dels interessos i [[Llibertat|llibertats]] de la [[ciutadà|ciutadania]], incloent-hi els de les minories.<ref name="Gordon1999">. {{ref-llibre|cognom = Gordon |nom = Scott |títol=Controlling the State: Constitutionalism from Ancient Athens to Today |editorial = Harvard University Press |any = 1999 |pàgines = 4 |isbn = 0674169875}}
El terme llatí ''[[ultra vires]]'' descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ''ultra vires''. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un [[Decret llei|Reial decret llei]] que regulés el règim electoral, ja que la [[constitució espanyola]] prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ''ultra vires'', situació que podria ser reforçada per una decisió de la [[poder judicial|magistratura]] del [[Tribunal Constitucional]], en un cas de [[revisió judicial]].<ref name="constitucio">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html |títol=Constitución Española |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà}}</ref><ref name="constitucioa">{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=82&tipo=2 |títol=Sinopsis artículo 82|consulta=7 de febrer de 2012|obra=La Constitución Española |editor=Congreso de los Diputados|data= |llengua=castellà}}</ref>
Línia 22:
Aquesta teoria es complementa pel principi de la constitucionalitat que indica que la constitució és el principi suprem de dret d'un [[estat]] i que el seu respecte, obligatori és necessari i assegurat per una [[cort constitucional]] com a tal, com el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] en el cas d'[[Espanya]], un consell constitucional com a [[França]], o la mateixa Cort Suprema de Justícia, com és el cas dels [[Estats Units]].
Aquest lloc, al cim de la jerarquia de les normes resulta de fet que la constitució es crea pel poder constituent originari, i revisat pel poder constituent que se'n deriva o s'hi institueix. És, doncs, un acte jurídic imposat pel poder constituent a tots els òrgans de l'estat i de la societat. Estableix, per tant, una lògica "vertical" del poder i no pas una lògica "horitzontal", com ho són els contractes i els tractats.<ref name="def">{{ref-llibre|cognom=Rebollo Delgado|nom=Lucrecio |coautors=Ramón País Rodríguez |títol=Introducccion Al Derecho I:Derecho publico |editorial= Librería-Editorial Dykinson |lloc=Madrid |data=2004|isbn= 849777329117}}
=== Definició material ===
Línia 65:
=== Amèrica precolombina===
[[Fitxer:1914 Panoramic View of Iroquois.jpg|miniatura|Foto col·lectiva d'iroquesos]]
Al continent americà, un dels primers textos amb format constitucional fou la constitució iroquesa. Sembla que els [[Confederació Iroquesa|iroquesos]] tenen els seus orígens al [[Canadà]] en alguna data anterior a l'any 1000, des d'on anirien baixant fins a l'actual [[Nova York]]. Sembla que aquest poble era format per cinc tribus, normalment enfrontades entre elles, fins que l'any [[1142]] un eclipsi solar fou interpretat per un dels seus caps com un missatge d'un gran esperit perquè s'unissin i abandonessin les armes. Fou aleshores, quan realitzaren una constitució amb 117 articles, coneguda com la gran llei de la pau. El poder del poble, s'estructurà per un consell de representants de la població i és considerat el segon parlament democràtic més antic del món postclàssic, ja que el primer seria el format pels [[víkings]] d'[[Islàndia]] conegut com a [[Althing]]. Sembla que la constitució iroquesa, influí en la confecció de la Constitució dels Estats Units.<ref name="iroquis">{{ref-llibre|cognom = Clifton |nom= J.A|títol=The Invented Indian: cultural fictions and government policies |editorial = Transaction Publishers |lloc = New Brunswick, NJ|any = 1990 |url = http://books.google.ca/books?id=ARbVmr941TsC&pg=PA107#v=onepage&q&f=false 107–128 | capítol = The United States Constitution and the Iroquois League |isbn = 1-56000-745-1 |consulta=24 de novembre de 2010}}
=== Període constitucional clàssic===
| |||