The Go-Betweens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 9:
| membres_anteriors = [[Robert Forster (musician)|Robert Forster]]<br />[[Grant McLennan]]<br />Lissa Ross (1978)<br />Tim Mustapha (1978–1979)<br />[[Lindy Morrison]] (1980–1989)<br />Robert Vickers (1983–1987)<br />[[Amanda Brown (musician)|Amanda Brown]] (1986–1989)<br />John Willsteed (1987–1989)<br />Glenn Thompson (2002–2006)<br />Adele Pickvance (2002–2006)
}}
'''The Go-Betweens''' varen ser una banda australiana d'[[indie-rock]] internacionalment influent, formada pels guitarristes [[Robert Forster]] i [[Grant McLennan]] a [[Brisbane]] el [[1977]].
== Biografia ==
Al principi, [[Robert Forster]] i [[Grant McLennan]] varen estar acompanyats per Lissa Ross (bateria 1978) i Tim Mustapha (bateria 1978–1979) i després, durant el seu període "clàssic", per [[Lindy Morrison]] (bateria 1980–1989), Robert Vickers (baix 1983–1987), [[Amanda Brown]] (violí, oboè, guitarra, coros 1986–1989) i John Willsteed (baix 1987–1989). Després de la seva refundació els acompanyà Glenn Thompson (bateria 2002–2006) i Adele Pickvance (baix 2000–2006).
El punt fort del grup eren les habilitats compositives de Forster i McLennan, que van ser descrits pel crític de Village Voice Robert Christgau com "la millor associació de compositors de l'actualitat". Cadascun va desenvolupar un estil distintiu però complementari: les cançons de Forster eren més punyents i sobrevolades per l'angoixa, i feien ús de la ironia i d'un imaginari líric inusual, mentre que les de McLennan eren generalment més delicades i sensibles i les seves lletres sovint es basaven en l'estudi de la personalitat i l'estil indirecte.
Les primeres gravacions de la banda ("Lee Remick", "Karen" - 1978 - i "People Say", 1979) eren cançons de pop senzilles influïdes per la [[New Wave]] i una mescla de pop pur a l'estil de [[The Monkees]] amb l'aspra simplicitat de [[The Velvet Underground]]. Quan van publicar el seu primer àlbum oficial, ''[[Send Me A Lullaby]]'', el 1982, ja havien desenvolupat un so més subtil caracteritzat per l'ús del fraseig a l'hora de cantar unes lletres complexes i unes guitarres pop melòdiques però rebels influïdes per bandes de l'època com [[Television]], [[Wire]] i [[Talking Heads]]. L'any 1979, el grup havia deixat [[Austràlia]], primer per anar a [[Glasgow]], on van formar part del segell independent de culte [[Postcard Records]], des d'on van seguir els contemporanis seus i amics [[The Birthday Party]] cap a la més activa escena musical de [[Londres]]. El seu segon llarga durada, ''[[Before Hollywood]]'' (1983), els va consolidar com un dels grups de culte més importants al Regne Unit. La cançó de McLennan "Cattle And Cane" va esdevenir un gran èxit a les llistes independents.
The Go-Betweens van passar la major part de la dècada dels 80 fent gires i produint regularment èxits com "Spring Rain" (1986) o "Streets of Your Town" (1988) per a les ràdios alternatives, però mai per a les llistes de vendes. Aquesta "escandalosa" manca d'èxit popular sorprenia tant els seus seguidors entre la crítica que va esdevenir un clixé cada cop que s'escrivia sobre el grup. Els seus discos ''[[Spring Hill Fair]]'' (1984) i ''[[Liberty Belle and the Black Diamond Express]]'' (1986), que van rebre especialment bones crítiques, mostraven un grup que avançava gradualment cap a un so més contemporani i polit, però que mantenia elements de l'estil característic dels seus inicis. ''[[Tallulah]]'' (1987) i ''[[16 Lovers Lane]]'' (1988) varen ser els treballs més comercials del grup fins aquell moment, però van fracassar novament a l'hora d'entrar a les llistes de vendes. Després de sis discos, Forster i McLennan van dissoldre el grup el 1989.
Forster i McLennan van dur carreres en solitari durant la dècada dels 90, però van tornar a treballar junts després que la publicació francesa [[Les Inrockuptibles]] els convidés per actuar al desè aniversari de la revista.
L'any 2000, Forster and McLennan van tornar a formar The Go-Betweens, acompanyats pels tres membres de [[Sleater-Kinney]],i van gravar el disc ''[[The Friends of Rachel Worth]]''. La formació més recent (2005) incloïa Forster, McLennan, Adele Pickvance (baix) i Glenn Thompson (bateria).
Línia 26:
L'octubre de 2005, The Go-Betweens finalment van assolir el reconeixement de la indústria amb el ''premi ARIA al millor àlbum contemporani per a adults'' amb el disc ''[[Oceans Apart]]''.
El 6 de maig de 2006 Grant McLennan va morir d'un [[atac de cor]] mentre preparava una festa a casa seva, a [[Brisbane]] i Robert Forster va anunciar el final de The Go-Betweens.
==Discografia==
| |||