Zarang: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització d'encapçalaments |
|||
Línia 5:
El nom deriva de la província de [[Drangiana]] o Zarangiana que apareix ja a la [[Inscripció de Behistun]] d'origen [[aquemènida]] i altres (sota la forma ''Zranka'', en [[accadi]] ''Za-ra-an-ga''), i que en la seva forma grega encara esmenta [[Isidor de Carax]] al segle I. Al temps dels [[sassànides]] es van encunyar monedes a [[Sakastan]] i concretament a Zarang des de la segona meitat del segle V. La regió va agafar el nom de [[Sistan]], deformació de Zarang. Va tenir un bisbe nestorià segons les actes dels concilis del 430 i 577 (el cristianisme hauria durat fins al segle XI).
Els àrabs dirigits per al-Rabi ibn Ziyad al-Harithi (enviat per [[Abd Allah ibn Amir]]) van arribar a Zarang el 651/652; el [[dikhan]] local, després d'una batalla, va decidir fer un acord de pau i va prometre pagar un tribut anual en diners i esclaus, acord que fou confirmat pel [[marzban]] o [[ispahbadh]] de [[Sistan]]. Monedes àrabo-sassànides foren encunyades a Sistan, segurament a Zarang, els anys 31 i 32 de l'hègira (652-653). Quan Abd Allah ibn Amir va nomenar un nou governador, Abd Allah ibn Samura, la ciutat es va revoltar; sotmesa se li va imposar un tribut més fort. Abd Allah ibn Samura va governar dotze anys i va afermar el domini àrab musulmà. Fou la base per expedicions cap a Bust i els zunbils, i fins i tot contra els kabulshahs. Els kharigites es van estendre pel Sistan i van dominar les zones rurals però la ciutat de Zarang va romandre un feu segur del califat. Amb la revolta d'[[Abu
Durant un segle i mig, fou la capital [[saffàrida]] fins que fou ocupada pels [[gaznèvides]] el [[1002]]. La ciutat fou durant el domini saffàrida força pròspera i alguns geògrafs musulmans han deixat descripcions com [[al-Istakhri]], [[Ibn Hawkal]] i [[al-Mukaddasi]]. Tenia una forma circular i els murs protegien la [[medina]] i el ''[[rabad]]'' i tenien cinc portes. El 1003 la vila es va revoltar contra els [[gaznèvides]] i va patir el càstig; la gran mesquita fou saquejada i nombroses persones massacrades. Es va recuperar i fou la capital dels maliks [[Dinastia nàsrida |nàsrides]] del Sistan (1030-1225) fins a l'arribada dels [[mongols]] (el desembre del [[1222]] i poc després van matar al [[malik]] nàsrida Nusrat al-Din ibn Yamin al-Din Bahram Shah) i després la dels maliks [[mihrabànides]] a partir del [[1236]], però el nom de Zarang va desaparèixer de l'ús des del segle XI sent substituïda per ''Madinat Sijistan'' o ''Shahr-i Sistan''. La ciutat no obstant hauria seguit existint fins que fou saquejada i destruïda per [[Tamerlà]] el novembre o desembre del [[1383]]. El [[1422]] el malik [[mihrabànida]] Shams al-Din va iniciar la construcció d'una nova capital anomenada Birak o Mirak, "lluny de les arenes, i sobre les ribes del Helmand".
| |||