Theo van Gogh (marxant d'art): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
| pares = Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus
}}
'''Theodorus "Theo" van Gogh''' ([[1 de maig]] del [[1857]] - [[25 de gener]] del [[1891]]) fou un marxant d'art neerlandès. Era el germà petit de [[Vincent van Gogh]], el suport financer indefectible del qual permetia al seu germà dedicar-se totalment a pintar. Theo morí als 33 anys, uns quants mesos després que Vincent, mort als 37.
La relació entre els dos germans fou objecte de la pel·lícula ''[[Vincent & Theo]]'' ([[1990]]), dirigida per [[Robert Altman]]. El besnét de Theo van Gogh, també anomenat ''[[Theo van Gogh]]'', fou un director cinematogràfic, famós per la seva crítica controvertida de l'islam. Fou assassinat per un holandès d'origen marroquí el 2004.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/3974179.stm ''Gunman kills Dutch film director''], retrieved 21 July 2009</ref>
Línia 24:
=== Vida privada ===
A París, Theo conegué [[Andries Bonger]] i la seva germana [[Johanna van Gogh-Bonger|Johanna]], amb qui es casà a [[Amsterdam]] el [[17 d'abril]] del [[1889]]. La parella s'instal·là a París, on el [[31 de gener]] del [[1890]] hi nasqué el seu fill Vincent Willem. El [[8 de juny]], la família visità Vincent, que vivia llavors a [[Auvers-sur-Oise]], prop de París. Vincent morí d'un tret autoinfligit el juliol del 1890 a l'edat de 37 anys, i Theo moria el gener del 1891 a l'edat de 33, aparentment de demència paralítica, l'últim estadi de la [[sífilis]].<ref> [http://books.google.cat/books?id=KIg4eckdFtcC&pg=PA152&lpg=PA152&dq=theo+van+gogh+and+syphilis&source=bl&ots=aiPgyvAA8W&sig=WyrI0laJh_TfAyO7tFsLHtEeKWk&hl=ca&ei=SNJASvmLD57cMKDu8dAI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4 ''POX, Genius, Madness and the Mysteries of Syphilis'', p. 152 ], Deborah Hayden,; [[google Books]] [consultat el 23 de juny de 2009]</ref>
=== Marxant i artista ===
Theo fou cabdal en la popularització d'artistes [[impressionistes]] com [[Claude Monet]] i [[Edgar Degas]], mercès a persuadir els seus caps, Goupil & Cie, perquè exhibissin i compressin els seus treballs.<ref>Rewald, John: ''Theo van Gogh, Goupil, and the Impressionists'', Gazette des Beaux-Arts, January & February 1973, pp. 1–107; reprinted in Rewald, John: ''Studies in Post-Impressionism'', [[Thames and Hudson]], 1986, pp. 7–115 (no ISBN).</ref> A peticions, només, Theo sembla haver mostrat les pintures de Vincent, però evidentment, un aprenent lleial de Goupil & Cie, mai no en vengué cap.
Els dos germans mantenien una correspondència intensa, i Theo sovint animava el seu germà quan estava deprimit. Aquestes cartes s'han recollit i publicat en llibres.
El 1886, convidà Vincent a viure amb ell, i a partir del març d'aquell any compartiren una casa a [[Montmartre]]. Theo presentà Vincent a [[Paul Gauguin]], [[Paul Cézanne]], [[Henri de Toulouse-Lautrec]], [[Henri Rousseau]], [[Camille Pissarro]] i [[Georges Seurat]], i el [[1888]] persuadí Gauguin de reunir-se amb Vincent, que mentrestant s'havia traslladat a [[Arle]].
Línia 44:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* John Lichfield, 1999, [http://www.independent.co.uk/news/world/van-goghs-little-brother-goes-on-show-1123030.html ''Van Gogh's little brother goes on show,''], [[The Independent]]
| |||