Ossètia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sk:Osetsko |
|||
Línia 11:
==Història==
[[Imatge:Caucasus-ethnic en.svg|thumb|left|Ètnies al Caucas]]
A aquestes alçades, Alània era una monarquia centralitzada amb una important força militar i que es beneficiava de la [[Ruta de la Seda]].
Al [[segle IX]], el regne dels alans va caure sota la influència del [[khan]]at dels [[khàzars]]. Al [[segle X]] foren dominats pels [[bizantins]] el que va provocar que els alans es convertissin al [[cristianisme]]. Els reis alans van mantenir-se aliats amb els bizantins durant els següents segles. Tot i tractar-se d'un poble cristià, part dels ossetes van ser [[islam]]itzats al segle [[XVII]], a causa a la influència dels veïns [[kabardins]].▼
▲Al [[segle IX]], el regne dels alans va caure sota la influència del [[khan]]at dels [[khàzars]]. Al [[segle X]] foren dominats pels [[bizantins]], el que va provocar que els alans es convertissin al [[cristianisme]]. Els reis alans van mantenir-se aliats amb els bizantins durant els següents segles. Tot i tractar-se d'un poble cristià, una part dels ossetes van ser [[islam]]itzats al segle [[XVII]], a causa a la influència dels veïns [[kabardins]].
Les invasions [[Mongòlia|mongoles]], al [[segle XIII]], van provocar moviments i barreges amb altres poblacions de la zona. Els alans van establir tres nuclis principals, que avui dia continuen sent els que distingeixen els tres principals dialectes de la llengua osseta. A l'oest de l'actual [[Ossètia del Nord]], els [[digor]]; a part de l'actual [[Ossètia del Sud]], els [[tuallag]]; a la resta de zones d'Ossètia del Nord i del Sud, l'[[iron]], que actualment és el dialecte principal.▼
▲
*els [[digor]], a l'oest de l'actual [[Ossètia del Nord]], queien sota la influència dels [[kabardins]] [[musulmans]]. Actualment els dos principals districtes de Digor a Ossètia del Nord són [[Digora]] i el seu districte, i [[Chikola]], al districte d'Iraf. El districte de Digora és cristià mentre que algunes parts de districte Iraf són musulmanes.
*els [[tuallag]], a part de l'actual [[Ossètia del Sud]]. Després de l'annexió russa de Georgia el 1801, va formar part de l'[[ókrug]] osseta dins de la Gubernia de Tiflis de 1846 a 1859 i el 1922 rebia una autonomia dins de la [[República Socialista Soviètica de Geòrgia]].
*els [[iron]], a la resta de zones d'Ossètia del Nord i del Sud, i que actualment és el dialecte principal. És la llengua escrita i literària del ossetes.
===Domini rus===
[[Imatge:Ossetian girl 1883.jpg|thumb|Noia osseta amb vestit tradicional (1883)]]
El [[1767]] Ossètia del Nord cau sota domini rus, situació que s'ha mantingut fins avui dia. El [[
Els russos van impulsar la industrialització de les principals localitats ossetes i van connectar per ferrocarril Vladikavkaz amb [[Rostov del Don]]. També es van obrir carreteres. La connexió del país amb Rússia va implicar una certa russificació d'Ossètia, tot i que la cultura local va fer algunes passes endavant, per exemple amb la publicació dels primers llibres en llengua osseta a finals del [[segle XVIII]]. La situació es va mantenir invariable fins que els [[bolxevics]] van assolir el poder a Rússia, que van passar a denominar [[Unió Soviètica]]. El juliol de [[1918]] Ossètia del Nord va ser integrada a la [[República Soviètica del Caucas del Nord]], mentre que Ossètia del Sud quedava integrada per poc temps a la [[República Democràtica de Geòrgia]], nou estat que perdria la seva independència el febrer de [[1921]] quan l'[[Exèrcit Roig]] va ocupar el país i el va integrar a la Unió Soviètica. L'any següent, [[Moscou]] va crear el [[Districte Autònom d'Ossètia del Sud]], una mena de territori autònom osseta dins de la [[República Socialista Soviètica de Transcaucàsia]] (fins [[1936]]) i la [[República Socialista Soviètica de Geòrgia]] (fins la fi de la [[URSS]] el [[1991]]). Pel que fa a Ossètia del Nord, el [[1921]] va passar a formar part de la [[República Soviètica de les Muntanyes]], i el 7 de juliol de [[1924]] se'n va separar per formar la [[República Socialista Soviètica Autònoma d'Ossètia del Nord]].
| |||