Tiudigota: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m neteja i estandardització de codi
Línia 12:
| successor = [[Clotilde (filla de Clodoveu)|Clotilde]]
}}
'''Tiudigota''' o '''Teodegota''',<ref group="Nota">També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.</ref> segons [[Procopi (historiador)|Procopi]] '''Teodicusa''' (en [[grec]]),{{sfn|Jiménez Garnica|any=2010|p=271}} va ser una reina visigoda d'origen [[Ostrogots|ostrogot]], casada amb [[Alaric II]] ([[484]]-[[507]]).{{sfn|Burns|any=1991|p=98}} Filla gran de [[Teodoric el Gran]] i, segons [[Jordanes]], d'una [[concubina]], de la qual també va néixer la seva germana [[Ostrogoto Ariadna|Ostrogoto]], engendrades ambdues a la [[Mèsia]].{{sfn|Jordanes|any = 1948|p = 108}} Va ser també germanastra de la futura reina ostrogoda, [[Amalasunta]].{{sfn|Sirago|any=1999|p=16}}{{sfn|Sirago|any=1999|p=20}}
 
El seu matrimoni fou fruit del joc d'aliances matrimonials entre visigots, ostrogots, i també de francs, que va resultar amb el casament de Tiudigota amb Alaric poc després de la derrota d'[[Odoacre]], el [[493]], davant de les forces conjuntes de [[Teodoric el Gran]] i Alaric II,{{sfn|Wolfram|any=1997|p=154}} mentre alhora Teodoric casava la seva altra filla, [[Ostrogoto Ariadna|Ostrogoto]], amb el rei dels burgundis.{{sfn|Jordanes|any = 1948|p = 108}} Segons Ana M. Jiménez, el matrimoni degué ser després del [[494]], i va ser l'únic legítim per a Alaric, que per mantenir la seva fidelitat, hagué d'abandonar a la dona amb la que convivia i de la qual havia tingut un fill.{{sfn|Jiménez Garnica|any=2010|p=271}} Alaric, a més, casant-se amb una princesa ostrogoda aconseguia reforçar el seu poder dinàstic,{{sfn|Sirago|any=1999|p=12}} de fet, quan a néixer el fill de Tiudigota, Alaric va reconèixer la superioritat dinàstica de la seva esposa, i va imposar al seu fill l'epònim dels [[amals]] osotrogots i, després, el terme ''reiks'', això és rei. Teodoric va adoptar en armes el seu gendre, implicant certa subordinació militar.{{sfn|Jiménez Garnica|any=2010|p=271}}
 
Així doncs, malgrat els pocs anys que la reina va engendrar un fill d'Alaric, que va morir el [[507]] a la [[batalla de Vouillé]]. Va ser mare del futur rei [[Amalaric]], que l'any [[507]], a la mort del seu pare, encara era un nen i hagué d'esperar anys després per ser declarat rei,{{sfn|Burns|any=1991|p=98}} en no complir amb els requisits de la majoria d'edat ni molt menys l'experiència militar, per la qual cosa fou proclamat el bastard [[Gesaleic]].{{sfn|Sayas|Abad|any=2010|p=283}} Tanmateix, Amalaric no va comptar amb el suport matern sinó amb el del seu avi, perquè, segons [[Josep Orlandis Rovira|José Orlandis]], Tiudigota havia mort.{{sfn|Orlandis|any=1957-1958|p=116}}